Les dones coquetegen i desconcerten el poeta, qui explica els seus sentiments en un poema en el que no falta la ironia.
- Mai- em diguéreu mentre un bell tenor
al escenari ple de lluminàries
els seus neguits explicava en les àries
d'una òpera d'amor.
- Mai- em diguéreu, veient que us mirava
amb una expressió de desencís.
- Mai- repetireu, però amb un somrís,
quan l'òpera acabava.
Per què, senyora, aquest terrible mot
que gela la sang i barra el pas a tot
el que no sigui suïcidi?
I tanmateix, aquest segle galant
és ple de cors com el vostre, que fan
ganes de llegir Ovidi.
Màrius Torres
Pintura: Boris Kustodiev
Mai podem dir mai...
ResponEliminaDir mai és una mica agosarat. No és pot ser tan categòric, la vida dona moltes voltes.
EliminaMai és una paraula infinita. Esglaia.
ResponEliminaMassa transcendència per tan poques lletres. Aquesta paraula s'ha de fer servir amb mesura.
EliminaEm sembla que acabo de descobrir un Màrius Torres , una mica masclista...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Vols dir? Jo més aviat veig una dona coqueta que pretén jugar una mica.
EliminaEl que està clar és que un poema força diferent dels que acostumem a llegir de Màrius Torres.
Ni "mai", ni " sempre". Per sort la vida és complexa
ResponEliminaTens raó. Massa categòric, en tot hi ha matisos.
EliminaOvidi. Vida: diríem NO si avui ens neguessin el respirar per demà?
ResponEliminaGran Màrius.
I gran Ovidi!
ResponElimina