Ahora andará por otras tierras,
llevando lejos luces y esperanzas,
aventando bandadas de pájaros remotos,
y rumores, y voces, y campanas,
-ruidoso perro que menea la cola
y ladra ante las puertas entornadas.
(Entretanto, la noche, como un gato
sigiloso, entró por la ventana,
vio unos restos de luz pálida y fría, y
se bebió la última taza.)
Sí;
definitivamente el día se ha ido.
Mucho no se llevó (no trajo nada);
sólo un poco de tiempo entre los dientes,
un menguado rebaño de luces fatigadas.
Tampoco lo lloréis. Puntual e inquieto,
sin duda alguna, volverá mañana.
Ahuyentará a ese gato negro.
Ladrará hasta sacarme de la cama.
Pero no será igual. Será otro día.
Será otro perro de la misma raza.
Ángel González
Pintura: L. Reynel Jimenez
Molt descriptiu del que és el temps, concretant-lo en un dia.
ResponEliminaUna metàfora molt ben trobada, al menys a mi m'ho sembla. Clar que tot el que escriu aquest home m'arriba!
Eliminagràcies pel record
ResponEliminaRecordar a l'Angel González és un plaer. I compartir-lo encara més.
EliminaEl gos et porta el dia i el gat, la nit... Com tu dius, senzillesa i sensibilitat...
ResponEliminaGat i gos . Nits sigil·loses, esmunyedisses, com un gat- I dies, com gossets, uns que ens remenen la cua i d'altres que ens mosseguen.
EliminaLa vida...
Potser aquest dia no li va portar gaire, però el conjunt de molts dies són tot.
ResponEliminaEl conjunt de molts dies és la vida. Cal tractar bé al dia, un per un, per tal de que ens porti coses bones. Em de gratar-li el cap.perquè se'ns faci amic i no ens ensenyi els dents.
EliminaSempre que llig algun poema d'ell em deixa meravellada.
ResponEliminaNo m'estranya, Novesflors, és el mateix que em passa a mi.
Elimina:·O
cada dia es diferent per molt que ens assembli igual... cal viure el dia a dia
ResponEliminaI gaudir-lo tant com és pugi.
EliminaCarpe diem!