Ens ha deixat una de les grans. Montserrat Abelló un nom em majúscules dins les lletres catalanes. Ella va aprendre a dir que NO, algunes encara no en sabem.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que NO.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que NO.
M. Abelló
A mi també em costa el no... però de vegades cal!
ResponEliminaI tant que costa! Jo, tan gran que sóc, i encara no n'hi he aprés, per més que sempre faig bons propòsits.
EliminaQue difícil, però a vegades necessari, saber dir que NO.
ResponEliminaUnes vegades per no molestar, altres per no ofendre diem que SI sense voler i hi ha persones que se'n aprofiten de la nostra debilitat.
Eliminapotser dir no és una de les coses més difícils que hem d'aprendre ... Montserrat Abelló per sempre, vaig tindre la fortuna de conèixer-la personalment i és un record molt valuós i inesborrable
ResponEliminaQuina sort haver-la conegut. Em fa la impressió que, a part d'una gran poeta, era una dona lúcida i una bona persona.
EliminaM'ha sabut greu la seva mort , encara que crec que ja tenia 96 anys prop d'un segle ....aprendre a dir No és vital gairebé com dir SI
ResponEliminaProp d'un segle, ja són anys...
EliminaSi, Elfree, dir que No és tan vital com dir que SI, però molt més difícil.
Una vegada més, la constatació que un poeta no mor mai mentre ens quedin els seus versos. Difícil, saber dir que NO, moltes vegades...
ResponEliminaUna abraçada!
Estic llegint poesia seva i realment era una de les GRANS. Com bé dius ens deixa un llegat important i molt valuós.
EliminaUna abraçada!
Amb el temps he comprovat que aprendre a dir NO tot i la dificultat que suposa, a la llarga ens allibera dels sí petits que no són més que allargar agonies.
ResponElimina( aquest comentari no té cap ressó polític eh ;-)
Sabia el que deia la Montserrat Abelló, per sàvia i per haver viscut intensament.
Quanta raó que tens! És més sa i més lúcid dir que NO, quan és que no, però costa tant!
EliminaUna gran pèrdua la seva mort, però hem de sentir-nos afortunats por haver-la tingut tant de temps entre nosaltres.
El "no" serra i quan ens ho diuen sembla que serrin la fullola d'un altre... Com si el mal ni hi anès per un mateix.
ResponEliminaPer una altra banda considero que malgrat el que deia W.H. Auden en referència als mals resultats d'utilitzar el vers lliure, l'exemple de la nostre poeta ha estat un cas excepcional...
Salut.
A ningú li agrada un NO, i tot i que a vegades sabem que quan ens diuen que SI no són sincers no ho volem veure, perllongant així la mentira.
EliminaPersonalment m'agrada el vers lliure, el trobo fresc i sincer i l'Abelló ho demostra en la seva poesia.
És molt millor dir que No que acabar plorant. Un poema preciós.
ResponEliminaCert, dir que SI quan penses que has de dir que NO i desprès plorar per falta de valentia és una cosa ben trista.
EliminaUna gran poeta i una excel·lent persona, penso què hem de dir no a tantes coses...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Hauríem de tenir les coses clares i ser fidels a nosaltres mateixos. I dir que NO quan calgui.
EliminaJo no me'n surto gaire, però...
Petonets, M.Roser!
Era una gran poeta. Una dona bona i inteligent.
ResponEliminaHo era. Resta entre nosaltres el seu record i la seva immillorable poesia.
EliminaEncara haig d'aprendre a dir NO més vegades....per molt que costi es necessari
ResponEliminaSaber dir que no encara que vinguessin mal dades.
ResponEliminaalgu em diu el argument i el tema d'aquest poema?
ResponElimina