Demà quatre de setembre farà 90 anys del naixement d'aquest magnífic poeta, que en aquest poema ens recorda tradicions antigues . El nostre senzill i sentit homenatge a un home d'extracció humil, el fill del forner de Burjasot, que ha estat fonamental pel les nostres lletres.
Passà l'estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l'estiu, els tancats de baladres,
els capaltards!
Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne,
humitejant, en joc altern, la sorra,
retrocedint.
Passà l'estiu amb els melons encesos
amb un llum dins, fulgor d'una infantesa,
tot ha passat, com passen certes coses,
amb peus lleugers.
Vicent Andrés Estellés
Bon dia Glòria!
ResponEliminaSí, passa l'estiu i retorna l'esperada tardor.
Recorde'm, doncs, el poeta.
Passa l'estiu i passarà la tardor, i l'hivern i la primavera... I passa el temps, i passem nosaltres.
EliminaSemble trist, però és la vida i cal viure-la el millor que podem!
Passà l'estiu però els seus versos sempre hi seran amb nosaltres
ResponEliminaEspero que restin sempre, que no sigui un poeta d'aquells que s'obliden una poesia com la seva tindria que ser sempre recordada.
EliminaPer cert, tu coneixes la tradició dels fanalets de meló a que fa referencia? A mi m'ha fet gracia, semble un Halooween en to festiu, mediterrani.
Noranta estius, d'aquells de tota la vida, perquè aquest any...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Noranta estiu són molts estius i els temps i les temperatures van variant. Aquest ha estat força atípic.
EliminaEns resta la calor del sol a la pell. I la sal del mar als llagrimals.
ResponEliminaEns resta el record, Xavier, només el record del sol, i les llàgrimes.
EliminaPerò les renovarem al proper any.
Com han canviat, amb els anys, els estius de les persones. Cada cosa al seu temps.
ResponEliminaAra és viu l'estiu depresa procurant viatjar i gaudir de tot el que se'ns posa al abast. Abans era tot més reposat, amb plaers petits, com les postes de sol, el bressolar del mar, berenars familiars o les festes infantils amb fanalets de meló. Coses senzilles,
EliminaPerò tot canvia ràpidament, amb peus lleugers.
un estiu més que passa... i molts més que en passin i ens permetin recrdar al poeta
ResponEliminaAixò Bruixeta, aquest és el meu desig i la meva esperança, recordar grans poetes i compartir-los amb vosaltres. Per molts anys!
EliminaAquesta és una sensació de finals de setembre que encara perdura- tot i que hi ha qui passat l' agost, passada la festa-, passin els anys que passin. Potser és quan més som conscients del pas del temps, més que quan ens fan menjar el dotze raïms.
ResponEliminaAmb l'edat divideixo l'any amb tres etapes. Setmana Santa, Estiueig i Nadal. Va depresa això! Cada any més. Tant que trigava abans a arribar l'estiu....A casa teníem que esperar per Sant Joan per iniciar la temporada de banys (no se perquè, la veritat) i era exasperant la lentitud en que passaven els dies, les hores, els minuts.!
EliminaI ara va amb una celeritat que m'espanta!
Un estiu. Una balma entre dunes escrites. Un meló. Una dena de petons regalimant coll avall. Una llum capaltard. Un inici de pregària cap a la llum.
ResponEliminaPreciós.
Amb els teus comentaris podríem fer un poemari.Nena, estàs inspirada!
Elimina