Sóc aigua bruta
d'un torrent desbordat.
Com arribaré
al vostre mar?
Ah, si us pogués portar
alguna nota pura
de la meva infantesa!
Joan Llacuna
"L'espiga a la ma"
Pintura:S. Keely Smit
dimecres, 17 de setembre del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segur que tots tenim notes pures de la nostra infantesa.
ResponEliminaSegur, pobre de nosaltres si no en trobéssim cap! Quina infantesa més trista...
EliminaLa infantesa, neu que es fon, diu una cançó que jo cantava de petita.
ResponEliminaDong, ding, dong...
EliminaSens, fon als dits. Tan depresa!
si rebusquem al nostre interior, segur que en troben de notes pures de la infantesa
ResponEliminaEn tenim, segur, la innocència i la puresa van de la mà.
EliminaD'acord amb el Xavier , la infantesa és plena de moments innocents i purs, segur que tots en guardem algun al raconet de la memòria...
ResponEliminaBon vespre.
Oh, i tant! Tants records lluminosos i purs, tanta innocència!
EliminaPetonets, M.Roser
Els tenim, els guardem, els moments purs i malgrat tot a vegades costen de tenir presents...
ResponEliminaMirant enrere trobarem moments purs, segur, i altres que potser no ho són tant. Els nens podem ser cruels...
EliminaMolt delicat. T'arriba dins amb ben poques paraules.
ResponEliminaSi, Novesflors, pocs versos i ben trobats. No en fan falta més.
Elimina