dilluns, 1 de setembre del 2014

"CIRCUIT CLOS" de Joan Vinyoli

Un poema de Vinyoli que pertany a "A hores petites", colpidor, com la vida, la poesia i la mort. 

 Sóc un arbre retort
dessota les estrelles, 
amenaçat de mort
     -com tots.

Sóc l'herba que treu lluc
després de la sequera;
quanta rosada bec
 -com tots

Sóc l'ocell de l'hivern
que va tornant-se volva
de llum cap a dissoldre's
  -com tots

Tot viu i mort en el poema.

            J.Vinyoli


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. cantireta1 de setembre del 2014, a les 0:07

    M'agrada la 3a estrofa, "volva de llum cap a dissoldre's". Em temo que aquesta és la fi de cada curs escolar...en el cas de la literatura.

    Abraçadabre :-)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas1 de setembre del 2014, a les 7:57

    Un poema amb una profunditat típica de Vinyoli... Ben cert que tots estem amenaçats de mort i que malgrat això intentem treure el cap després decla sequera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de setembre del 2014, a les 23:10

      Som uns supervivents, lluitem constantment malgrat saber que ja estem vençuts.
      Mare meva, que dramàtic sona això... :(

      Elimina
  3. Helena Bonals1 de setembre del 2014, a les 13:47

    La repetició que tant funciona en música i literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de setembre del 2014, a les 23:11

      Li dona una gran força. Una gran solemnitat, m'atreviria a dir.

      Elimina
  4. Núria Martínez (Bruixeta)1 de setembre del 2014, a les 16:24

    la sonoritat de les repeticions que tan especials fan un poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de setembre del 2014, a les 23:15

      Tens raó. Aquest "com tots" li dona un èmfasi especial a tota la poesia. Un mestre en Vinyoli!

      Elimina
  5. M. Roser1 de setembre del 2014, a les 21:15

    En el poema i en la realitat...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog2 de setembre del 2014, a les 23:18

      Colpeix perquè el que diu en belles metàfores és la realitat pura i dura.
      Però això no ens ha de entristir. Carpe diem.
      Petonets.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)