- Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
- mentre la gent dormia ja, el pessebre,
- amb palpadores mans de cec, absort,
- posava tous de molsa humida als junts
- dels suros nets i veia clar paisatge.
- Ara que intento, vell i pobre, fer,
- desconhortat, nit closa ja, el poema,
- bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
- poso llacunes de silenci trist,
- mot rera mot, i miro la tenebra.
Joan Vinyoli
"A hores petites"
