divendres, 27 de desembre del 2019

"MOT RERA MOT" de Joan Vinyoli

Un colpidor Vinyoli que reflexiona sobre el pas del temps, des de l'infant que bastia de molsa el pessebre al poeta vell i trist, però sempre genial. S'acosta el fi d'any, temps d'inventari, temps de records.





Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge. 
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
                       
                                                                 Joan Vinyoli 
                                                                "A hores petites"