- Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
- mentre la gent dormia ja, el pessebre,
- amb palpadores mans de cec, absort,
- posava tous de molsa humida als junts
- dels suros nets i veia clar paisatge.
- Ara que intento, vell i pobre, fer,
- desconhortat, nit closa ja, el poema,
- bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
- poso llacunes de silenci trist,
- mot rera mot, i miro la tenebra.
Joan Vinyoli
"A hores petites"
Un poema una mica realista. Vellesa? Solitud?
ResponEliminaPenso que les dues coses, Xavier.
EliminaLa darrera època de Vinyoli no es gaire alegre. Ja malalt veia a prop la seva fi i es reflecteix en els seus versos.
Un poema que ens fa pensar que la...Els records de la infantesa ens omple'n la vellesa
ResponEliminaPetonets Nadalencs, Glòria.
És cert, crec que a tots ens passa quan arriben a una certa edat. Records que fan poemes, nostàlgics.
EliminaFer un pessebre com fer un poema. Una manera d'il·luminar la tenebra de la vida.
ResponEliminaHelena, quina metafora més ben trobada!
EliminaVinyoli m'inspira, tot i que la seva poesia a vegades em resulta dificil, m'arriba molt.
Quina metàfora més encertada, Helena!
EliminaVinyoli m'inspira, tot i que a vegades em resulta difícil, m'arriba molt.