Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
Joan Vergés
Molt bonica. I cantada per en Toti Soler, encara més.
ResponEliminaSi que ho és. Són poemes senzills però amb molt de sentiment.
EliminaUn poema preciós, bucòlic i entenedor , com els que m'agraden a mi...No coneixia aquest poeta.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Jo tampoc, la veritat, va ser sentint les cançons de Toti Soler que el vaig conèixer.
EliminaPetonets, bonica!
Jo també enyoro el mar... si moren els mars, moro jo i la meva casa.
ResponEliminaLlàstima que no tothom estimi el mar, Helena! Tota la Natura pateix i es revolta.
Elimina