Avui és un bon dia per donar fi al preciós poema que Fuster va dedicar a aquesta criatura que tant va trasbalsar el seu cor.
IX
Una amor perpetrada en l’agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l’alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d’espera,
perquè ja t’he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t’ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m’assemble o a quin tigre.
X
Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silencia.
Record et sent, amor, en cada tebi
naixement d’un record, i edat excelsa,
i en cada vena meua i desvalguda.
Record o espina lenta, amor, et pense,
i secreta estatura de la vida,
dins de l’amor, amor, on visc encara.
Joan Fuster
