dilluns, 17 de novembre del 2014

"GRAMÀTICA" J.M. López-Picó.

Un deliciós poema de López Picó, autor força oblidat,  amb un dring de campanetes i una lletania de vocals.





Campanetas d'innocència,
vocals: a, e, i, o, u;
música de la infantesa,
dring incansat de la llum.

Vora la font pren la fresca
l'ocellada del atzur
i remoreja l'arbreda
vocals: a, e, i, o, u.

Era adormida la llengua,
vocals: a, e, i, o, u.
Les besades dels poetes,
desvetllen la joventut.

Rondalla de l'alba tendra,
tonada que ve de lluny;
paisatge i viatge i lleure,
vocals; a, e, i, o, u.

Campanades de la infantesa
vocals a, e, i, o u.

                  J.M. López Picó

18 comentaris:

  1. Glòria, la primera vegada que vaig venir a escoltar-vos en directe al Vapor Vell, vau dedicar la vetllada a aquest poeta i ja em va agradar molt, El poema que ens exposes avui és innocentment bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que és va fer una vetllada dedicada a López Picó, i recordo també que em va ser impossible assistir-hi. Em va saber greu, tenia curiositat, per conèixer la seva poesia. La que avui compartim és d'aquelles que és llegeixen amb un somriure als llavis.

      Elimina
  2. Les campanades de la infantesa, impossible de no sentir-les encara ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impossible d'oblidar aquest dring que portem a la memòria del cor, on guardem els records més tendres.

      Elimina
  3. meravelloses "campanades de la infantesa"

    ResponElimina
    Respostes
    1. És lleuger i melodiós com una cançoneta, donen ganes de cantussejar-lo.

      Elimina
  4. No sé si el comentari anterior ha quedat gravat. Aquest no és el

    "(i que ens perdone el cast senyor López-Picó)."

    que esmenta Estellés a "Els amants"?

    Me l'enduré a classe: A d'audàcia, E d'ensenyament, I d'ironia, O d'obra (de beneficiència), U d'ulleres (esquerdades)

    :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, és López Picó, el cast. Els seus motius tindria Estellés per qualificar-lo així.
      Tens les ulleres esquerdades, Cantireta, o és una de les teves iròniques metàfores?

      Elimina
  5. En cada vocal,
    massa oblidada,
    la senzillesa de la pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses importants són les més senzilles: les vocals, les pedres...

      Elimina
  6. Un poema deliciós pels nens d'abans...Els d'ara, ni l'entendrien, tan bonic com és!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si tu els hi expliquessis l'entendrien, M.Roser, i possiblement els agradaria.
      Petonets!

      Elimina
  7. Encara ressonen, si volem. Preciós poema

    ResponElimina