VII
Em pren la calma dels camps
quan l'hora esdevé rogenca.
I la quietud del mar
quan els vents dormen la sesta.
I mentre vola l'ocell
l'ànima esdevé lleugera...
Saber-te lluny sense dol
em fa ressò de miracle.
Ara però veig el món
amb la claror que m'encanta
de tenir-te dintre meu,
que fa que no em cal pensar-te.
Rosa Leveroni
"Epigrames i Cançons"
A mi també m'encanta la claror d'aquest poema.
ResponEliminaBon dia, Glòria!!M
Els poemes de la Leveroni són sempre bonics, però em semblen melancòlics, amb una tristor resignada.
EliminaUna abraçada!
Sí, és allò de no voler l'oblit perquè el record ja forma part d'un mateix.
ResponEliminaDoncs em sembla que això ha de fer patir, per més que vulguis positivar-ho.
EliminaAmb la Leveroni saps segur que trobaràs idees expressades en paraules i frases de les que agraden llegir.
ResponEliminaTé una poesia molt bella, amb aquesta dolça tristesa que donen els amors impossibles.
EliminaTot un mèrit arribar a assolir aquesta calma, de tenir-lo lluny i saber-lo dins. Deu ser el consol dels amors impossibles. Alguna cosa em diu, però, que no ho aconsegueix del tot, com es pot no pensar-lo i en canvi , fer-lo present en un poema?
ResponEliminaBon dia!
Crec que tens raó, Pais. Pels altres poemes de la Leveroni, i pel que explica la seva biografia, em sembla que no ho portava tan bé com aquí ens vol donar a entendre.
EliminaBona nit!
Si tens ocasió et recomano Les cartes d'amor i exili entre la Leveroni i en Soldevila. S'entén força bé aquesta contradicció.
EliminaEn prenc nota, m'agradarà llegir-las.
EliminaGràcies!
L'hora rogenca, el mar en calma i un vol d'ocells, molt bonic!
ResponEliminaPetonets.
Un paisatge idíl·lic per passejar nostàlgies.
EliminaPetonets!
Molt, molt, propera la sent sempre a la Leveroni, aquests versos d'amor impossible en remouen sempre per dins, intuisc que no es certa tanta calma, per això busca la calmada mar.
ResponEliminaPrenc nota de les cartes d'amor i de l'exili. Moltes gràcies!!
Levoroni té una poesia que arriba, i en ella sempre es troba la nostàlgia i la melangia, sentiments molt comuns als que han sofert per amor.
EliminaLa mar la tranquil·litza, però, sens dubte el cor segueix inquiet.
Gràcies a tu, i una abraçada!
M,encanta, sobretot la darrera estrofa
ResponEliminaÉs la que dóna sentit al poema: dintre seu, però no al seu costat.
Elimina