Com aquell que se’n va amb la maror i el crepuscle,
com la pluja s’adorm en les fulles del salze,
com petjada d’amant devers l’amor que bleixa,
com el vent que transforma la immòbil faç de l’aigua,
com el conquistador que uneix bandera i terra,
com les vocals d’escuma de la mar riallera:
així voldria jo que entressis, Poesia,
amb l’ocell, la foguera, el somni i les estrelles...
Agustí Bartra
Com vers espars en un llenç
ResponEliminaque l'ull copsa
a 24 fotogrames per segon,
i el capta i el foragita
i l'enyora com si fos un amant
que escriu en sang aliena.
:-)
Genial!
EliminaMe'l guardo per fer una entrada al altra blog,amb el teu permís.
Una abraçada!
Entra, entra endins la poesia
ResponEliminaAl fons del fons, fins al cor!
EliminaM'agrada el poema d'Agustí Bartra i el de la cantireta!
ResponEliminaBons poemes! Un mateix tema inspira poesies molt diferents.
EliminaA mi la poesia em segueix costant, però cada dia una mica menys
ResponEliminaMica en mica. M'agradarà que arribi el dia que la gaudeixis plenament, Loreto.
EliminaMoltes vegades entra així, efectivament.
ResponEliminaTé molts camins per entrar la poesia, només cal estar receptiu per rebre-la.
EliminaEstic d'acord amb el poeta, seria una poesia magnífica...
ResponEliminaPetonets.
Ho explica molt bé el poeta, i és que en sap molt.
EliminaPetonets!
es la millor de les entrades.
ResponEliminaUna entrada triomfal; amb la mar riallera, el somni i les estrelles la Poesia ja és aquí!
Elimina