dilluns, 24 de novembre del 2014

"PETITA ODA EN DIJOUS" de Joan Brossa

Un poema de Brossa,  original, inconfusible, on ens explica una de les seves trapelleries.




Em sé fer uns peixos de fusta
panxarruts, no gaire grans;
els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant
i els acoloreixo a l'oli
perquè siguin fulgurants. 

Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta;
i, un cop a l'aigua posats,
demano un bocí de coca
i els el dono amb una mà. 

(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant
i així sembla, pels qui miren
que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar! 

Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
i els espectadors que miren
fos tota la humanitat,
i els peixos que m'engipono
fossin uns peixos navals
que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.

                      Joan Brossa 


Pintura: Sofia Viaud

12 comentaris:

  1. :-) Genial, com tot Brossa! (Jo, de gran, vull assemblar-m'hi)

    Una abraçada...t'enyorarem, a taula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8782/pilimonje.pdf;jsessionid=069E6150F83C5D32D0CC2DFE3DD4FB82.tdx2?sequence=1

      Una tesi doctoral sobre Gloria Fuertes, on hi ha uns poemes fortíssims :-DDD

      Abraçades.

      Elimina
    2. L'Eva me'n havia parlat, però jo no els havia sabut trobar. Ara m'ho miro.
      Gràcies, Montse!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ganes de jugar i imaginació no ni falten. Gens ni mica.
      Genial Brossa!

      Elimina
  3. ho barreja molt bé, ho explica molt bé: és trapella i pessimot, però potser no ho havia fet mai, ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però ens ho explica i amb un xic d'imaginació ja podem veure els peixos panxarruts amunt i avall. Ara que la gent s'ho empassi...

      Elimina
  4. Ui, pobres peixets dins d'una bota...També podrien lliscar els ocells pèr les ones i els peixos per l'aire blau!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin acudits, M.Roser! Podria ser la continuació d'aquest poema tan original.

      Elimina