Em sé fer uns peixos de fusta
panxarruts, no gaire grans;
els empleno de llimalla
tocada amb la pedra imant
i els acoloreixo a l'oli
perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
que veurem com nedaran
tots dos sols dins una bóta;
i, un cop a l'aigua posats,
demano un bocí de coca
i els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
hi barrejo pedra imant
i així sembla, pels qui miren
que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
i els espectadors que miren
fos tota la humanitat,
i els peixos que m'engipono
fossin uns peixos navals
que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau.
Joan Brossa
Pintura: Sofia Viaud
:-) Genial, com tot Brossa! (Jo, de gran, vull assemblar-m'hi)
ResponEliminaUna abraçada...t'enyorarem, a taula!
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8782/pilimonje.pdf;jsessionid=069E6150F83C5D32D0CC2DFE3DD4FB82.tdx2?sequence=1
EliminaUna tesi doctoral sobre Gloria Fuertes, on hi ha uns poemes fortíssims :-DDD
Abraçades.
L'Eva me'n havia parlat, però jo no els havia sabut trobar. Ara m'ho miro.
EliminaGràcies, Montse!
Ah! Jo també us enyoraré...
EliminaEl mag de la poesia.
ResponEliminaAbracadabra!
Elimina:):):) Ai, Joan Brossa joganer...
ResponEliminaGanes de jugar i imaginació no ni falten. Gens ni mica.
EliminaGenial Brossa!
ho barreja molt bé, ho explica molt bé: és trapella i pessimot, però potser no ho havia fet mai, ell.
ResponEliminaPerò ens ho explica i amb un xic d'imaginació ja podem veure els peixos panxarruts amunt i avall. Ara que la gent s'ho empassi...
EliminaUi, pobres peixets dins d'una bota...També podrien lliscar els ocells pèr les ones i els peixos per l'aire blau!
ResponEliminaPetonets.
Quin acudits, M.Roser! Podria ser la continuació d'aquest poema tan original.
Elimina