"TESTAMENT" de Joan Teixidor
Seguim, i amb aquest acabem, amb poemes on el tema central és la mort. Avui és Joan Teixidor, el poeta d'Olot, i el seu testament.
- Escriuré versos blancs
- on totes les paraules quedin suspeses en l'aire,
- on res no digui res
- fora la pau dels camps, l'oblit
- on ja no sóc i em perpetuo.
- Quan volia ésser-ho tot,
- ara ja només visc
- d'aquest ocell que em mira i que no veig,
- d'aquest crepuscle lent,
- d'aquesta mort que m'espera.
- Penseu en mi com si fos una ombra,
- allò que va quedar escrit sobre l'aigua.
- Però sempre us he estimat
- i això només em salva.
- Joan Teixidor
M'agrada molt, sobretot el començament...
ResponEliminaEl tema de la mort sempre és delicat de tractar. En aquest poema Teixidor està especialment encertat.
Elimina"Aquesta mort que ens espera" A vegades costa d'entendre que algun dia serem paraules blanques.
ResponEliminaDoncs això és segur, Xavier, però, sincerament, prefereixo no pensar-hi gaire.
EliminaUn testament molt personal...
ResponEliminaPetonets.
L'important és l'amor i ell els estima.
EliminaPetonets!
"Penseu en mi com si fos una ombra,
ResponEliminaallò que va quedar escrit sobre l'aigua..."
Quins versos més bonics
Són versos de gran bellesa, plens de sensibilitat.
EliminaCelebro que t'agradin, Bruixeta.
A mi m'agraden, molt especialment ,els dos versos finals.
ResponEliminaI a mi, emocionen. Donen sentit a tot el poema.
Elimina"...Però sempre us he estimat..."
ResponElimina"i això només em salva..."
EliminaL'amor sempre salva, als que se'n van i als que ens quedem per enyorar-los.
Llegir això sense sentir es mereix el càstig de ser ignorat i deixat en penombra.
ResponEliminaUn càstig dur pels insensibles, Cantireta.
Elimina