Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.
Joan Vinyoli
Quin final, m'encanta... quin goig que la nit sigui tota per nosaltres... :)
ResponElimina...i ens ofereixi conversa, complicitat, tendresa.
EliminaM'agrada en Vinyoli!
ResponEliminaHe rellegit els poemes que tinc d'ell al blog i tots són per treure's el barret. Vaig a buscar-ne més!
EliminaSegur que ens seguiran agradant! ;D
M´agrada quan Vinyoli s´apassiona i deixa la trascendentalitat a banda.Encendre el vi...ho diu tot.
ResponEliminaM´agrada de totes maneres ;-)
Autentic i vital, un gran poeta, que transmet i sedueix.
EliminaPotent.
M'ha fet gràcia "El dia torça el coll...", llàstima que alguns també el torcem alhora.
ResponEliminaPerò el dia l'endema ja s'ha recuperat. No tots poden dir el mateix...
EliminaQue bonic Glòria! M'agrada molt el final!
ResponEliminaEl final és la cirereta del poema.
EliminaÉs una sort trobar una frase encertada per acabar un poema i aquesta és genial!
bonic capvespre
ResponEliminaPreludi d'una nit que s'endevina millor...
Eliminael vi al final sempre ho encen tot...i a tots
ResponEliminaAi, la nit tan perfumada, la llum acollidora i el vi... Que no som de pedra!
EliminaSempre que llig Vinyoli em sent identificada amb les seues paraules.
ResponEliminaÉs un poeta molt vital, molt autèntic. Sap arribar a qui el llegeix.
EliminaUoooh, "encén el vi", d'aquells finals que et deixen amb la boca badada una bona estona.
ResponEliminaës un final rodó. Tan evocador, tan suggerent...
EliminaTrobo preciosa la imatge "pels engorjats del vespre" El poema és una benvinguda a la calma i la intimitat de la nit.
ResponEliminaImagino capvespres en bona companyia pels indrets de Begur. Nits per gaudir.
Eliminas'ha de ser un mestre per expressar tant en pocs versos
ResponEliminapreciós Glòria, gran elecció de nou
joan
Em captiven aquest poemes de pocs versos tan visuals i tan complerts. No falta ni sobre cap paraula.
EliminaGràcies, Joan, supleixo la falta de coneixements per l'entusiasme.
Que bé que s'allunyi la tartana del desesper...I és que les flors i la llum del capvespre, tenen molta força emocional...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si noia, el desesper amarga qualsevol nit, per més prometedora que sembli.
EliminaAllunyada la tartana a gaudir de la nit!
Petonets...de bona nit!
"Encén el vi", és genial
ResponEliminaI tan evocador: s'endevina el color, l'olor, el so al decantar-lo...tan sols amb tres paraules.
Eliminaun glop de poesia abans d'anar a dormir es el millor
ResponEliminagracies, maca
Un bon costum, Sargantana...i a dormir de gust!
EliminaUna abraçada!
genial
ResponElimina