Sirena dels meus pecats
damunt d'un roc ajaçada
que enxarxes amb la mirada
la palaia i els verats,
la morena enfurismada,
les petxines a grapats,
els musclos, porta tancada,
els dofins caragirats…
Sirena d'ungla nacrada
no em retreguis els pecats
quan la nit es fa morada.
No congriïs malvestats!
perla de l'ona alterada
amb la cua cargolada
pel foc de les tempestats!…
damunt d'un roc ajaçada
que enxarxes amb la mirada
la palaia i els verats,
la morena enfurismada,
les petxines a grapats,
els musclos, porta tancada,
els dofins caragirats…
Sirena d'ungla nacrada
no em retreguis els pecats
quan la nit es fa morada.
No congriïs malvestats!
perla de l'ona alterada
amb la cua cargolada
pel foc de les tempestats!…
Mercè Rodoreda
«Tots els contes»
«Tots els contes»
Pintura: Aznarán
Desconeixia la Rodoreda poeta.
ResponEliminaNo es una sirena massa amorosa, més aviat és una sirena controladora.
No totes les sirenes som com la del conte de Andesen, que ni ha de molt recargolades!
EliminaLa Rodoreda no té molta poesia, però si un excel·lent llibre de poemes: Agonia de llum
ui, ui, ui... quina sirena!!!
ResponEliminaTenen mala fama, i es veu que amb motiu. Quin caràcter!
EliminaLes sirenes, ja sé sap... tot i que la d'aquest poema no és una encantadora és la de la consciència. No el coneixia, sempre ens descobreixes coses noves, gràcies.
ResponEliminaN'hi ha tanta de poesia!
EliminaGràcies a tu, bonica, per les teves visites i comentaris.
Vaja amb la sirena...
ResponEliminaMolt malcarada sembla. Deu espantar als mariners enlloc de captivar-los.
EliminaEs veu que les sirenes es porten l'oli, sinó que ho preguntin als pescadors...
ResponEliminaJo em pensava que eren les sardines les que es portaven l'oli!
EliminaBon diuemenge!
La sirena és el mar encarnat en dona. Canta les veritats com onades que esborren els rastres de tot el que creiem que és etern. La maror és un color blau intens...
ResponEliminaMolt poètic, Cantireta, però és un perill una dona que no se'n calla ni una!
Elimina