" CANT DE MAIG, CANT D'ALEGRIA" de Joan Maragall

Exultant, el poeta rep el mes de Maig amb càntics d'alegria.

                             I
Cantèm l'entrada del temps clar
am clara veu i rialles clares.
Tornem-nos ben cantaires,
que are es el temps—de fer ressonar
alegrement els aires.


                    II
Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raigs de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre 'ls plans reverdits hi corre 'l vent
i es mouen els blats verds i les gentades
cridant coses alegres y furioses...
Costes avall degoten les neus fóses.


                          III
  Sadollem la mirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;
  sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollèm el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
 tan si'n surt un mistic bèl
 com si'n surt un crit de guerra.

                             IV
Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata...
Correm alegrement a tots costats,
 correm que'l Maig esclata.


                      V
Riem, riem entre les flors y el vent
 l'emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
 davant la porta d'or de cada aimia.


                      VI
Prompte'ls arbres de Maig s'assecaràn...
 la llenya sols destorba:
la tirarèm al foc de Sant Joan
 i saltarèm per sobre.

                        Joan Maragall