¿Es
el alma un extraño en la tierra?
¿Adónde
dirige sus pasos?
Es
la voz lunar de la hermana
a través de la noche sagrada la que oye
a través de la noche sagrada la que oye
el
peregrino
el
sombrío
en
su barca nocturna
en
los estanques lunares
entre
podridos ramajes, entre muros leprosos.
El
delirante está muerto
se
entierra al extraño.
¡Hermana
de tempestuosa tristeza
mira!
Una
barca angustiada naufraga
bajo
las estrellas
el
rostro callado de la noche...
E. Sabato
Intrigant i amb un ambient obscur... bon dia!
ResponEliminaUn poema d'aquells que fa basarda. Força inquietant.
EliminaBon cap de setmana!
L'ànima, l'ànima, l'ànima.
ResponEliminaI qui sap on para el cos?
Un poema intens, dessasossegador.
Eliminaun bellíssim naufragi!
ResponEliminaBell, però fosc, angoixant.
EliminaEstic d'acord amb el Jordi, amb això que és un bell naufragi...Suposo que les estrelles mitigaran una mica l'angoixa de la barca...
ResponEliminaBona nit
Doncs això espero, perquè tot el poema és força tenebrós.
EliminaPetonets!