No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
M.A.Anglada
Me l'emporto a la meva llibreta de poemes preferits.
ResponEliminaÉs un bon poema.
EliminaCelebro que t'hagi agradat.
M'agrada molt! I és que les màscares sol serveixen per carnaval i encara gràcies! No hi ha res millor la veritat i la sinceritat.
ResponEliminaLes coses cara a cara. Fora màscares!
EliminaEn vaig fer un comentari fa temps:
ResponEliminaNo sé jugar amb màscares
Ara vaig a llegir-lo, segur que serà encertat, com de costum.
Eliminamalauradament massa gent actua rere una màscara
ResponEliminaMalauradament són molts els que ens volen confondre i enganyar.
EliminaPotser queda políticament incorrecte però crec que tots portem la màscara del viure dia a dia, la veritat del nostre jo només perviu en un racó d'allà dins.
ResponEliminaPotser és perillós portar el cor a la mà o som massa febles per mostrar-nos tal com som, potser quan ens amaguem és perquè ens sentim massa vulnerables.
EliminaSempre a cara descoberta i amb la veritat per bandera...
ResponEliminaAmb veritat per davant. Clar i català.
Elimina