Avui és l'aniversari de Guimerà, recordem amb un poema al autor que, en circumstancies polítiques normals, seria possiblement un premi Nobel de les lletres catalanes.
Que Déu te guard, oh vinya catalana!
Mar de verdor que serra amunt t'estens!
Mon pit s'eixampla al respirar ta ufana,
si enfonso els peus enmig de tos serments!
I et vull, i et tinc mateix que una altra esposa,
i els fills del cor els fem pujar tu i jo.
El meu amor te torna més hermosa,
i et dono fins la sang amb la suor!
Benhaja el sol que et besa cada dia,
i la pluja abundosa davallant
sobre tos pàmpols, llengües d'harmonia
que els aires mouen, mon delit cantant!
Com tos sarments s'abracen en la terra
que s'abraci al damunt la nostra gent.
Oh, vinya de la plana i de la serra,
dóna'ns força i noblesa eternament!
Àngel Guimerà
oh vinya verda que ens regalaràs el virtuós líquid rubí analgèsic dels mals moments
ResponEliminaI company dels moments de joia!
Eliminaun cant a la vinya molt bonic
ResponEliminaSi que és bonic, exaltat i amb molta força.
EliminaGuimerà amb molt d'esperit.
ResponEliminaPer a un bon dilluns, que sigui.
Un Guimerà molt vehement, entusiasmat.
EliminaI bona setmana, Jordi!
Trobo que Guimerà i Segarra , s'assemblen molt, tenen un estil punyent...Ara em ve a la memòria, l'Hostal de la Glòria ( amb aquella Roser tan tremenda)...
ResponEliminaolt tremenda la Roser!
EliminaI la Glòria potser una mica bleda...
Tens raó, ara que ho dius, Guimerà i Sagarra tenen unes obres de teatre d'un estil semblant, amb personatges ben definits que s'han fet emblematics.