Ara
t'enrioles, i el matí es fa espès
de
versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara
les mans teues esbullen poncelles,
i
el matí es pentina amb galtes i oboès.
Ara
entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has
endut llur ombra sota tes parpelles,
i
el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh,
els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!
Ara,
escuma rossa, entorn dels nostres passos
una
primavera antiga es va desfent,
i
el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.
Tot
se m'anuncia com una florida,
com
una sang tendra que em cenyís breument.
I
et tinc vora els llavis: què més és la vida?
Joan Fuster
Que bé, enriolar-se... :)
ResponEliminaQue bonic enriolar-se. Fins i tot la paraula és bonica!
EliminaEl matí i els teus poemes. Bon dia Glòria.
ResponEliminaM'agraden les teves visites matutines!
EliminaBona nit, bonica.
"...què més és la vida?"
ResponEliminaA qui estima no li cal res més.
Eliminam'ha agradat descobrir a en Fuster poeta!!!! té ritme i anima el poema del matí...gràcies!!!
ResponEliminabon dia i bona tarda!!!!
Comença bé el dia és important, desitjo que hagi acabat d'igual manera Elfree! ;D
EliminaBona nit!!!
Què més és la vida? Aquest amor omple tota una vida.
ResponEliminaMolt bonic, Glòria.
El veritable amor és així.
EliminaVersos , espígol, festes, ocells , petons...Quin matí més bonic, no ens cal res més.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Fins i tot ha sortit el sol!
EliminaPetonets.
Que bonic! Li conec pocs poemes, a Fuster; el conec més com assagista.
ResponEliminaSi, és la faceta més coneguda, però ja veus que com a poeta també se'n sortia prou bé.
Elimina