En un dia com avui s'escau un poema com aquest d'un poeta que no es va mossegar mai la llengua. Aquí el canta Miguel Poveda.
Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Joan Brossa
Un poema sense pèls a la llengua.
ResponEliminaAferradetes, Glòria.
Brossa és així, Sa Lluna, i fa molt bé de dir les coses pel seu nom.
EliminaQuina alegria veure't per aquí, bonica, quant de temps! Ara bloguejo molt poc, però us recordo amb molt afecte a tots.
Aferradetes!!!
Hola glòria, a mi en Brossa no m'agrada gaire i trobo que les paraules d'aquest poema són una mica massa gruixudes!!!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Hola, M.Roser! Brossa no té pèls a la llengua i entenc que a molts no agradi, però el que no es pot dubtar és que és sincer i conseqüent amb les seves idees.
EliminaPetonets!
Gran poema. En el penúltim vers diu que: ha mort el dictador més vell d’Europa.
ResponEliminaDesprés de 45 anys comprovem que el mort és un no-mort.
Ai, Xavier! Quan va dir allò de "atado i bien atado" ens ho varem prendre a broma, però no, és molt evident que el franquisme està molt viu a hores d'ara.
EliminaQuina força que té aquest poema!
ResponEliminaTal com ho sentia ho va expressar, sense embuts.
Elimina