"PASSADA LA JOIA DE NADAL" de Jaume Agelet

Ha passat Nadal. Esperem amb il·lusió un nou any i alguna sorpresa que ens portaran els Reis. Però hem de procurar que l'esperit d'amor que aquests dies hem sentit ens acompanyi tot l'any vinent. 

Es despinta l'or
als pessebres d'alba.

Fa la neu que és fon,
una aigua apagada.

Se'n tornen a peu,
ensonyats, els àngels.

El bou, lentament, 
per les planes llaura. 

S'eixuga la llum 
dels càntics en l'aire. 

És buit el bressol
i freda la palla.

            
           Jaume Agelet

"L'ESPÍGOL" de Jaume Agelet

Un poema senzill i bonic, com l'aromàtica planta que inspira al poeta lleidatà. 

Té l'espígol callada resplendor

com si tot ell esdevingués olor,

i ens reca de deixar-lo tan endins

del vent i dels camins,

com de collir-lo, encara fresc de terra,

feixuc d'aroma i de color;

car som presos, com ell, de tot l'enyor

de la brisa morada i de la serra. 

                        J. Agelet i Garriga

                                "Rosada i Celístia"

Aquarel·la: Marimar Arias 

"PEL CARRERO ESTRET" de Jaume Agelet

Avui un poema del poeta lleidatà, visual i agradable. Un matí que comença rialler, ple de sol.

Pel carreró estret
el sol hi fumeja,
el sol hi blanqueja 
la negra pared.

Ara el cel s'hi aboca
amb son blau molsut.
El matí s'ajoca 
amb ulls de vellut.

Els ocells cantaires
-grans de sol espès-
foraden els aires
amb el bec encès

             J.Agelet i Garriga

" BAIXEN LA ROBA DEL TERRAT " de Jaume Agelet

El poeta lleidatà  troba inspiració en les petites coses quotidianes. La poesia es revela als ulls de qui la busca.

Baixen la roba del terrat
amb sa tendror humitejada,
i encara serva olor de sol
i apar esquinços d’una flama.
Com es gronxava, estesa al vent,
amb sa rossor de carn rosada!

Ara és un mut de claredat
dins la penombra de la cambra.

               Jaume Agelet 

                                                                      "La tarda oberta" 

" SE SENT LA NIT " de Jaume Agelet

Un poema per fi d'any.  En comença un de nou i el poeta dubte del que aquest futur immediat li pugui oferir...

Se sent la nit com udola
vagabunda per ciutat.
Enllà rera les finestres
passen uns llums vacil·lants.
Avui totes les campanes,
tots els estels s'han glaçat.
Al carrer brillen les lloses
i passem ombre errants,
que branden com les senyeres
de processons vesperals.

Un fanal soliu degota
el seu pler humil i clar,
i apar la flama esmolada
un clau tot humit de sang.
Que ens durà demà la ignota
i primera alba del any?
Davant la llum embaumada
cruix l'esperit i la carn,
i ma dolor furga dintre
i es fa espessa com un glaç.

Ai, com les portes tancades
encomanen feredat!
Tinc al cor la melangia
dels rellotges aturats.


                                    Jaume Agelet
                              " DOMASSOS AL SOL "

" TEMPESTA D'ARGENT " de Jaume Agelet

Dies de pluja, dies de foscor i sempre un poema que ho explica.

Plou

Tapa la finestra

l'eixuta cortina.

Dins les caixes tosques

dels rellotges, canten

hores fines, fosques,

amb la veu humida.

Plou

i la llum del sostre,

penjada,

vacil·la.

Els corredors foscos

duen a la nit

que de pluja brilla.

                     Als teulats revolen

                     ocells d'aigua viva.

                              Jaume Agelet

"A ESTUDI ELS BANCS SÓN VERDS" de Jaume Agelet

Demà al Centre Lleidatà es llegirà poesia de Jaume Agelet i Garriga , un poeta no tant conegut com seria de desitjar i que podem descobrir en aquests versos.

A estudi els bancs són verds.
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.

La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.

Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.

Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.

La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.

Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.                              
                                 Jaume Agelet

                               "Els Fanals del meu Sant"