A
estudi els bancs són verds.
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.
La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.
Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.
Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.
La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.
Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.
Jaume Agelet
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.
La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.
Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.
Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.
La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.
Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.
Jaume Agelet
"Els Fanals del meu Sant"
OH...i jo de la Terra i sense coneixement d'aquest home. De pet a l'infern, cantireta...
ResponEliminaCantireta, no cal que t'ho prenguis tant a la tremenda!
EliminaEts massa bona noia i massa bona poeta per anar al infern de pet! ;)
Doncs no, no el coneixia... però si la Cantireta tampoc estic una mica salvat! ;p
ResponEliminaEn confiança, fins ara jo tampoc el coneixia. Ja som tres... :(
EliminaSaps, m’ha recordat un poema que sempre recitava el meu pare, no sé de qui és...
ResponEliminaUna tarda grisa i freda
Pels qui passen pel carrer
Però dintre de l’escola
La mainada i està bé...
L'he trobat, si que si assembla, però no diu l'autor:
EliminaUna tarda grisa i freda pels que passen pel carrer,
però dins l’escola, la mainada hi està bé.
Uns cartells de colorins i la Torre de Babel,
una taula, una tarima
i un mestre que es fa vell,
Porta ulleres i un llibre obert a la mà.
Un bell estol de mainada
que va cantant la lliçó:
deu vegades deu fam mil
mil per mil, un milió.
Una tarda grisa i freda pels que passen pel carrer,
però dins l’escola, la mainada hi està bé.
Si algú ho sap que ens ho digui.
Si no ja miraré d'esbrinar-ho.
Ooooh gràcies!!!
Eliminasegur que és aquest, encara que el meu pare hi canviava alguna paraula. Quina il·lusió.
No esmereixen!
Elimina:)
Jo tampoc el coneixia!
ResponEliminaI ja van quatre!
EliminaÉs una llàstima, tants poetes que resten oblidats...
Mica en mica procurarem de anar-los coneixen.
Claríssim precedent d'en Jordi Pàmies i Potser no tant del Marius Torres però també; Aquest home fou qui va convertir l'hortalitza i les terres de la boira en poesia i això te molt de mèrit, a mi sempre m'agradat molt perque es molt musical , "ales fires robiroses, s'hi apunten els infants!"
ResponEliminaTu si que el coneixes! I el valores. Gracies, Miquel Àngel, he trobat forces poemes d'ell i realment és musical i molt visual.
EliminaM'agrada.
L'he comentat al meu bloc.
ResponEliminaOh, que bé!
EliminaVaig a veure que en dius!
Una abraçada.
De que tracta quest poema?No l'entenc
ResponEliminaSaluts a tots:)
Aquí ho pots trobar molt ben explicat:
ResponEliminahttp://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/search/label/Agelet%20i%20Garriga
Espero que la informació et sigui d'utilitat. :)
Cordialment!