dissabte, 19 de maig del 2012

*"LA PUERTA" de Dulce Chacón

Colpidor poema de l'escriptora que tan prematurament ens va deixar: on comença o acaba una presó?


¿Acaso no es prisión
una puerta
que sólo pueda abrirse
desde fuera?
¿Y no es más cierto
que tambien es prisión
poder abrirla sólo
desde dentro?
Y más,
poder salir y entrar,
dejarla abierta,
salir y entrar,
dejarla abierta. 

           Dulce Chacón 

14 comentaris:

  1. La vaig descobrir com a poeta després de llegir "La voz dormida" i "Algun amor que no mate".
    La seva mort prematura em va colpir molt, conec qui la coneixia i va ser una trista pèrdua i un final massa precipitat.
    Ens ha deixat, però, la poesia.
    Una abraçada, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un consol, un consol pobre, però. Aquests poetes morts prematurament sempre ens deixen amb les ganes de llegir el que no van poder escriure.
      (És una mica egoista, terrible, però és el que penso)

      Elimina
  2. Els nostres cossos, llavis, ulls. Portes que obren i tanquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Portes que podem obrir o tancar al nostre albir. O no.

      Elimina
  3. Tots tenim les nostres portes, però n'hi ha algunes que no són fàcils de creuar, encara que nostre sigui el pany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Traspassar llindars és difícil a vegades, encara que tinguem la clau.

      Elimina
  4. Una fina ratlla, sí senyora. En tot cas, suposo que la llibertat rau en tenir la clau i el dret d'usar-la quan es vulgui. Tenim nosaltres les claus de totes les portes que ens trobem en la nostra vida?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir la clau i la llibertat d'usar-la és un privilegi que no té tothom.
      Però hi ha vegades que tot i tenint-les no gosem fer-les servir.

      Elimina
  5. El millor és anar pel fil del ganivet, que no sigui des de dins ni des de fora que s'obri, i que simplement no hi hagi porta per on sortir i entrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fil del ganivet és molt fi. Deu costar de mantenir l'equilibri i no caure a una banda o altra...

      Elimina
  6. Porta per obrir o porta per tancar....tot depèn de les nostres creences , de les nostres autoexplicacions...ni tan sols una mateixa porta seria la mateixa per mi o per altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això em recorda a Campoamor "todo es según el color del cristal con que se mira".
      Una porta no ha de ser necessàriament per empresonar, pot servir per protegir, per aixoplugar.

      Elimina
  7. Pel fil de la porta, com diu l'Helena. Per la seva rugositat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les portes tenen molta simbologia.
      Una porta rugosa pot fer pensar en una porta sòlida difícil de traspassar sinó disposes de la clau. O un cau segur que ens lliuri dels perills de l'exterior.

      Elimina