T'escolte
així parlar:
Vine a la mare...! o
Què et faré a la nit per a sopar?!
Paraules amb caliu i alè.
Tebiesa de la sang
fent-se llavis.
Vine a la mare...!
A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots el sants i verges
als qui pregaves per la filla petita
i per la dona,
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i de viure.
Vine a la mare...!
I el món era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.
Ara furte al silenci la veu teua
que es fa líquid calent del riu que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria,
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang,
negre de pluja o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.
"Vine a la ..."
Però mai més podré tocar mare...
Vine a la mare...! o
Què et faré a la nit per a sopar?!
Paraules amb caliu i alè.
Tebiesa de la sang
fent-se llavis.
Vine a la mare...!
A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots el sants i verges
als qui pregaves per la filla petita
i per la dona,
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i de viure.
Vine a la mare...!
I el món era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.
Ara furte al silenci la veu teua
que es fa líquid calent del riu que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria,
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang,
negre de pluja o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.
"Vine a la ..."
Però mai més podré tocar mare...
Maria Beneyto
Uf, com conec aquest sentiment!
ResponEliminaQuan va morir la meva, una frase m´emboirava: ja mai més podré dir a ningú: mare!
I així va ser, jo era molt jove.
Preciós poema Glòria.
És un tràngol molt dur de passar. Encara més quan s'és jove. Sembla tan injust...
EliminaEl poema reflecteix molt bé aquesta situació de desempar que se sent.
feia dies que no pasava..pero avui,
ResponEliminam'en vaig empapada en lletres
gracies
petons de sargantana
Ja t'enyorava!
EliminaJa saps que sempre és una alegria la teva visita.
Petonets. :D
Emotiva poesia...ostres no vaig poder anar al recital divendres....veig que en tens uns quants més a veure si coincidim...Bon diumenge i bones poesies!
ResponEliminaHola, Elfry, m'hagués agradat molt veure't al recital. És el primer que he fet tota sola i em sembla que va anar prou bé. Clar que la majoria del públic eren coneguts...
EliminaEl 25 n'hi ha un al Centre Lleidatà de dos poetes, un d'ells sóc jo. Vine quan vulguis. O quan pugis, estaré contenta.
El poema molt emotiu, és veritat!
El meu dolor va començar l'endemà de l'alegria. No he sentit mai "mama". Però sóc mare tot el temps.
ResponEliminaUna MARE amb majúscules!
Elimina