Demà fa anys va néixer Salvat Papasseit. Joan Brossa li va dedicar un sonet, com un homenatge, que avui compartim.
Com
que era teva la llum, la fogata
es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
Ens
hem de batre sota una aigua ingrata,
la nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
però ens sabem valents, l'empresa és gran.
la nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
però ens sabem valents, l'empresa és gran.
La
pàtria, esguerrada, duu careta.
que mai no sàpigues el que ha passat;
al cel d'abans no hi ha columna dreta.
que mai no sàpigues el que ha passat;
al cel d'abans no hi ha columna dreta.
I
si esborrem molts noms que hem heretat,
el teu és ple de ramells blancs, poeta
de la claror: no t'oblidem, Salvat!
el teu és ple de ramells blancs, poeta
de la claror: no t'oblidem, Salvat!
Joan Brossa
Pintura S. Dalí. "Venus i un mariner"
segurament em falta algun referent per acabar d'entendre el sonet. Però, sí, en Salvat, el poeta de la claror.
ResponEliminaM'imagino que ho dius per això del PEIX. A mi també se'm va fer estrany, però no ho sabut esbrinar.
EliminaSi algú, estudiós de Salvat-Papasseit, ens ho pot aclarir ho agrairé.
Si, definir a Salvat com a poeta de la claror és molt encertat.
Oh! que bonic!!!! No el coneixia pas!
ResponEliminaCarme, es bonic i no gaire conegut. Jo tampoc el coneixia.
EliminaAbraçadeta :)
Gran conjunció. Tres clarors.
ResponEliminaSi que és bonic, si, i és un bon homenatge.
ResponElimina