" DEIEM: LA NIT " de J.V.FOIX

Amb el seu llenguatge exuberant el poeta ens parla d'un camí, d'una parla en comú i d'una sola bandera. Nostres. I això ho hem d'aconseguir, diu, avançant tots junts.

Dèiem: la NIT!, en una nit oberta
al rost del Temps, més enllà del morir,
quan les negres frescors són un florir
d'aigües i veus, i focs, en mar oberta.

Per tu i per mi no hi havia deserta,
ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
tots en el Tot, sabíem el camí
just i reial de la Contrada oberta.

Junts érem U en la immortal sendera,
l'alè indivís, el vent que venta l'era,
i un Mot, al Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
forts en el fort i assetjats per Ningú,
ens ombrejava una sola bandera.

                             J.V.FOIX 

                   "On he deixat les claus" 1953