Maragall dedica molts poemes a Clara Noble en la epoca que la festejava. Aquest n'és un. El poeta passeja per tal de veure-la i així gaudir de "benestar per tot el jorn"
Quins
matins de primavera,
quin hermós començar el jorn!
Passeig amunt, acostant-me,
ja t'oviro en el balcó.
Te conec pel vestit negre,
te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
per lo gentilment que et mous
quan per mor del sol, airosa
duus estesa la mà al front,
repenjant-te en la barana
per veure'm venir millor.
Jo m'acosto amb mitja rialla,
somrisenta tu em respons.
quin hermós començar el jorn!
Passeig amunt, acostant-me,
ja t'oviro en el balcó.
Te conec pel vestit negre,
te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
per lo gentilment que et mous
quan per mor del sol, airosa
duus estesa la mà al front,
repenjant-te en la barana
per veure'm venir millor.
Jo m'acosto amb mitja rialla,
somrisenta tu em respons.
Ja t'he vist... passo, i me'n porto
benestar per tot el jorn.
Joan Maragall
"Les Disperses"
Pintura: Von Seebach
L'amor fa fer moooltes coses.
ResponEliminaQuina bogeria l'amor! Si en fa fer de coses...
EliminaJa torno a ser aquí, ben eloqüent. Per amor escric, i t'escric això. Gràcies!!
ResponEliminaBenvinguda.
EliminaGràcies a tu, Cantireta.
Que dolcet i amorós!
ResponEliminaM'ha fet gràcia llegir unes quantes paraules com ara: "somrisenta" "t'oviro" "per mor del sol"
Ai, l'amor! i si l'enamorat és poeta...
Elimina