"HONOR ETERN ALS MENTIDERS!" de Miquel Àngel Riera

No sempre la veritat és una qualitat, una virtut. O així li sembla al poeta.

Honor etern als mentiders! Embullen
i fan córrer un trasbals de valor entre els conceptes
com qui per beure agafa el vas de qui dina al costat.
Jo els conec i els estim: van amb tres cames.
No els temeu, no els fugiu: ells just desplacen
la veritat del món als suburbis d’on era.
És la gent més veraç, ho són per vici.
Estimen tant dir ver que, sols, practiquen fer-ho
i en ser davant més gent just per pudor no poden.

                                                Miquel Àngel Riera 

"GIRONA A LA TARDOR" de Josep M. de Sagarra

Avui és l'aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra.  Ha començat la tardor i el recordem amb un poema en el que ens parla de aquesta època de l'any a l'immortal Girona.

Sota del pont camina l'aigua trista

és l'aigua de la pluja de Tots Sants;

el cel és malva i rosa i ametista,

hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia

de pedra grisa vers el cel llunyà,

i l'àngel guaita la caputxa pia

de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les Voltes, la ciutat encesa,

és estrident de riures i fanals,

i cenyida de fosca, la Devesa

dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,

sonen el clarinet i el tamborí...

I el cor, com una nit molt estrellada

espera l'hora d'estimar i llanguir. 

                               J.M.de Sagarra



Pintura: E.Casademont

"TARDA DE FESTA" de Marià Villangómez

L'alegria de la jovenalla a la plaça en contrast de la vida rural muda i tranquil·la. Al capvespre les rialles i cants dels balladors omplen els camins mentre tornant al mas, cercant repòs.

Sonor, palpita el percudit tambor,
com el pols agitat del ballador;
i la flauta evoca el vast paisatge
a l'entorn de l'església, clara imatge
d'una tarda que els camps encén d'amor.

Si a la plaça és propera l'alegria,
als llargs camins de l'aspra pagesia
muda i plàcida escau la soledat:
trontoll d'un carro, un vianant pausat...
El poblet el seu crit de festa envia.

De les muntanyes on verdeja el pi
l'ombra pel pla s'allarga. Va a la fi
la tarda. Creix el clam de la gentada,
lluny. I serà estremit, a la tornada,
nocturn, de veus i riures, el camí.

                     Marià Villangómez

Pintura: Juan Carlos Boveri

" PER LO SETEMBRE" de Àngel Guimerà

Àngel Guimerà pot semblar molt animat a casar-se amb una noia que li faci el pes...el cert és que mai  va fer-ho ni se li va conèixer cap relació amb cap dona, tot i que les actrius dels seus popular drames li anaven al darrera. 

I si alguna a cau d'orella
me digués que vol marit,
si és que em fa i jo faig per ella,
fora penes, ja està dit;
i ans que vinguin les gelades
calaixera i arracades;
trona avall i bon profit.

               Àngel Guimerà

             

" FIDELITAT " de C. Sànchez Cutilles

Un poema que ens parla amb sinceritat de les inquietuds, de les contradiccions que comporta ser dona en el mon que li va tocar viure a la poetessa.

N'estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.

I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.

                Carmelina Sánchez Cutillas

                           "Conjugació en primera persona"


Pintura: E. Hopper

" EL JARDI " de Joan Teixidor

Un poema que m'ha agradat, em recorda, com al poeta, els carrers de la meva infantesa, quan els plàtans ombrejaven les voreres. Ara ja han desaparegut.

El plàtan i l'arbre de les boles.

No el pi d'amor vora la mar salada,
no el faig lluent com un matí de guerra,
no l'olivera amb cendra de la vida,
no el roure vell de la malencinia,
no el xiprer fosc com estendard de mort.

El plàtan i l'arbre de les boles.

Petita, bona, dolça vida nostra,
com t'estimàvem!
Cap pensament on s'arrelés la por.
Tot era nou, feliç,
tot era estrany i sense cap recel.

                           Joan Teixidor
                           "El Príncep"

"BIMBOLLES DE SABÓ" de Josep Maria Llompart

Un poema que confirma una estrofa de Pere Quart:  Les illes no són daurades....

Les illes no són daurades:
         tot era mentida.
                  PERE QUART  

 

Bimbolles de sabó fingien cor i perla, 
solcaven papallons l'atzur, papers de seda, 
tot el cel era ple de dents, beats somriures, 
es bressaven les illes en oceans intactes.  

Tedèums serpentejaven per places i oficines, 
els raïms a les parres, els besos en els llavis, 
cada nom, cada cosa, cada ànima precisa, 
sense doblecs, inerme dins la pura nuesa.  

I tot de cop voltors, macolí pel capvespre, 
pedreta a la sabata, ganivetet a penes. 
Les roses de pedaç omplien l'escenari, 
mentre queia el teló. Ja tot era mentida. 
 
                                                        Josep Maria Llompart
                                                              "Poemes de Mondragó"

" PERESA " de Simona Gay

Hi ha moments de mandra, de calma que són deliciosos. Simona Gay ho explica molt bé.

No vingui la son, somnio desperta
i no sé el dormir, un somni tan clar
joia inconeguda, aèria, incerta,
mon cor és musica i també joglar.

Pesa en els meus ulls un sol de tendresa,
la fruita sucosa es madura en va,
talment invencible aquesta peresa,
no puc obrir els ulls ni allargar la mà.

No hi ha més per mi ni temps ni mesura,
la minuta és llarga i l’hora un moment;
en un ample riu, hi ha una flor que sura,
crec que per la flor s’atura el corrent.

                                            
                                                 Simona Gay                                                                    "Lluita amb l’àngel"

" L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714 " de Salvador Espriu

Baula 38.    I d'aquí directes al blog d'en Francesc Arnau >

                                                                                                                                                         

Al menys ens han deixat

l'honor de caure sols.

En la desesperança

acceptem la foscor.

Demà retornarem

al treball i al esforç.

Dreçats hem de cavar

als bancals de la por.

Aprofundim rars pous

als orbs ulls de la mort.

Enllà d'aigües llotoses,

    TERRA BONA, LLAVOR...

                     Salvador Espriu

                                                                "D'una vella i encerclada terra"




A Núria, Lluís i Jordi Mercadé

"HOMENANTGE A POMPEU FABRA" de Rosa Leveroni

Rosa Leveroni recorda a Pompeu Fabra i la nostre catalanitat. Per anant fent boca. S'acosta la Diada!

Som indestriables 

            el meu poble i jo. 

                       S. ESPRIU

D'unes altes ribes

d'aquest mateix mar

venien els avis:

Foren catalans.

Dolç vi d'una parla

prenia més grau.

Aire, foc i terra:

Fóra català.

En mi ja arrelava

el llenguatge clar,

i jo, que seria

sense el català?

                 Rosa Leveroni

"A VECES " de Ángel González

A vegades escriure un poema no es gens fàcil. El poeta ho reconeix. Recorde'm l'aniversari del seu naixement.

Escribir un poema se parece a un orgasmo:
mancha la tinta tanto como el semen,
empreña también más en ocasiones.
Tardes hay, sin embargo,
en las que manoseo las palabras,
muerdo sus senos y sus piernas ágiles,
les levanto las faldas con mis dedos,
las miro desde abajo,
les hago lo de siempre
y, pese a todo, ved:
¡no pasa nada!
Lo expresaba muy bien Cesar Vallejo:
"Lo digo y no me corro".
Pero él disimulaba.

                                                    Ángel González

" AQUEST MIGDIA " de V. Andrés Estellés

Avui és l'aniversari del naixement d'Estelles. El recordem amb un poema de les seves "Horacianes"

Aquest migdia, en creuar la plaça del segó,
ha sortit la fornera, vaig lliurar el seu fill
d'anar amb els exercits a Ibèria.

No sabia que fer-se amb mi, la pobra dona,
m'ha obsequiat amb ous i coques, pa d'aigua,
un pa fresat, albercocs i cireres, unes llimes.

Ric de la seva generositat o el seu mater agraïment,
jo no he sabut que dir-li,
m'he considerat en el deure de dir-li que és molt bella,
increïblement jove.
A la porta del forn, a la banda de dins,

a la penombra, he vist el seu marit.

M'havien dit que els forners dormen de dia...

He promès a la fornera una oda, però em sembla
que no ho ha entès.
O potser ho ha entès massa: ha callat i a poc a poc
se li han encès les galtes i se n'ha anat corrents.
He saludat de lluny estant, correcte al seu marit,
i m'he sorprès xiulant una cançó mesquina en girar el cantó.

                                            V. Andrés Estellés

                                                   "Horacianes"  

" SONET MARÍ " de B. Rosselló Pòrcel

Un sonet que el poeta de Mallorca va dedicar al seu bon amic Salvador Espriu.

                                                                                   A Salvador Espriu

Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava,
el mar nua les boires dubtoses de confins
llunyans amb un incògnit suau que mai no acaba,
imprecís, inexacte d’un altre més endins.

El vent ha deslligat la blanor d’una trava
sobre el frèvol gegant, i un llampeig de dofins
tremola esclat d’espases i argents sobre l’esclava
teulada i fa horitzó dels infinits camins.

Qui dirà dirà d’amargor davant els sols vibrants
i plor segur davant les joies en nuesa
i de negre davant blancs i blaus esclatants?

Qui afirmarà la brega i la lluita constants
en el convit de calma i de dolça peresa,
de batre d’ales d’àngel i d’encís en els cants?

                                   B. Rosselló Pòrcel