L'altra hereva d'aquesta dinastia prolífica en artistes i científics. Un fragment d'aquest poema preciós: "Iris i l'amor".
(Fragment del cant II)
“Jo, pescador de perles, he collit
les gotes del teu cant ple de tristesa,
les que porten a dins la salabror
del vent de mar que llisca com la seda.
He sentit el teu cant i m’he apropat,
perquè la veu era manyaga i plena
fins a trobar-me al fons dels teus ulls clars
–cada ull era en la nit com una estrella–.
Només de veure’t m’he sentit captiu
i presoner d’aquesta cabellera
que llisca com una alga del teu front
–el front és blanc, la cabellera, negra–.
No sé el teu nom, però si l’escrivís
damunt la sorra fina com la cendra,
la paraula, pell de l'ànima
aniria agafant tots els colors
que neixen sota el sol. El verd de l’herba,
el rosa de ponent, el blau del mar,
el gris del cel, el groc de la ginesta”.
M.A. Vayreda
"Iris i l'amor" 
