L'autora d'aquest poema era l'esposa enamorada, gelosa i amb inquietuds literàries, de Santiago Rusiñol, esposa que va ser abandonada pocs anys després del casament, quan ja tenien una filla, la Maria, i Rusiñol va fugir a París . Amb el temps, però, va haver reconciliació i ja no es van tornar a separar més.
Desmai, estens la llarga cabellera
fins a tocar l'aigua verda de l'estany
i l'aigua, amanyagant-te, juganera,
et reflecteix dins seu com un mirall.
I quan el dia mor entre la fosca
embolcallant amb ombres al jardí,
quelcom misteriós més us acosta
i l'aigua, bressolant-te, et fa dormir
Lluïsa Denís
Pintura C. Monet
