L'autora d'aquest poema era l'esposa enamorada, gelosa i amb inquietuds literàries, de Santiago Rusiñol, esposa que va ser abandonada pocs anys després del casament, quan ja tenien una filla, la Maria, i Rusiñol va fugir a París . Amb el temps, però, va haver reconciliació i ja no es van tornar a separar més.
Desmai, estens la llarga cabellera
fins a tocar l'aigua verda de l'estany
i l'aigua, amanyagant-te, juganera,
et reflecteix dins seu com un mirall.
I quan el dia mor entre la fosca
embolcallant amb ombres al jardí,
quelcom misteriós més us acosta
i l'aigua, bressolant-te, et fa dormir
Lluïsa Denís
Pintura C. Monet
És molt simple i topic però molt bonic.
ResponEliminaReconec que em va cridar més l'atenció l'autora i la seva circumstancia, que el poema, tot i ser bonic! ;-)
ResponEliminaBen fet, però tòpic ;(
ResponEliminaTòpic i típic poema de flors, violes i romaní, tens raó, però volia recordar a la Denis en el 150 aniversari del seu naixement. Dona polifacètica, que a demés de escriure, pintava i composava música.
ResponEliminaPer la resta de facetes me trec el barret (per sort, encara no s'havia inventat la música pop!)
ResponEliminaDona, tampoc sé si era per treures el barret el que feia en altres facetes, pero penso que el que era meritori per una dona era fer-ho en aquella època.
EliminaMés que pop feia sarsuela. ;-D
:D!! I eren bones, almenys?
EliminaI tant! Sempre repetien. :)
EliminaQuin descobriment! almenys per a mi que no sabia aquest detall de la vida del Rosiñol i tampoc que la dona escrivís poesia!i a més pintora i compositora! gràcies!
ResponEliminaQuan tinguis ocasió mira a Internet: la vida de Rusiñol, és una barreja de culebrot i d'Auca de sr. Esteve. Si sabés posar enllaços ja ho hauria fet, perque és curios de llegir.
ResponEliminaHi ha també un retrat d'ella pintat pel seu marit.
Eixerida, sí senyor!
Elimina