El poema d'avui és dels pocs de Foix que puc llegir sense haver de menester el diccionari.
-Fragment-
Quantes roselles al prat de la vila
Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
Tot n'és ple
Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
Tot n'és ple
...
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n'és ple
Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n'és ple
J.V. Foix
Amapolas: Blog de Ana Porras
Quanta poesia en el Globos
ResponEliminaTot n’és ple.
No et pots imaginar la il·lusió que m'ha fet el teu comentari, Quadern. Gracies, maca!
EliminaM'encanta aquest poema!
ResponEliminaJo no el coneixia i verdaderament és un bon poema
EliminaUna abraçada!
Una subtil barreja d'amor a la natura, humor sibil·lí i crítica descoberta.
ResponEliminaAi, en Foix, si la sabia llarga...
ResponElimina