Deliciós poema, ple de lirisme, aquest poeta valencià, poc conegut però de gran qualitat, que vaig descobrir en un Recital- Homenatge al Vapor Vell, la setmana passada.
Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...
Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.
Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sinó tu i jo.
Carles Salvador i Gimeno
"El bes als llavis",
Pintura: José Royo
Gràcies per incloure aquest poema del meu avi al teu blog, és magnific, cal difondre la poesia i aquesta és una manera excel·lent de fer-ho.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Ha estat un plaer. I, amb el teu permis, ho penso seguir fent periòdicament.
EliminaÉs un bon poeta i cal difondre la seva obra.
A reveure!
Tampoc et coneixia, Carles Salvador, però el poema m'ha encantat! Gràcies Glòria, gràcies Carles!
ResponEliminaGràcies a tu, Núria, per visitar-nos tan sovint.
EliminaEstic contenta que t'agradi el poema.
Una abraçada!
Quin poema mes tendre!
ResponEliminaJo tampoc coneixia aquest poeta i em sembla un gran honor tenir aquí el seu nét!
És una persona encantadora i també blocaire. Te una bloc, "Apunts de Lectura", molt interessant.
EliminaM'alegra que el poema t'hagi agradat, Carme.
Vaja, jo coneixia Carles Salvador però no aquest poema en concret. Molt bonic.
ResponEliminaSi que és bonic, tot els poemes de "El bes als llavis"
Eliminason molt bells.
Gràcies, Novasflors!
"Quin pensament de fulla tendra, quan et vaig prendre la mà"
ResponEliminai que dolç...a mi m'ha agradat per la seva senzillesa i lirisme, al mateix temps, és com la pluja fina, que et cala de mica en mica...Em sembla que investigaré aquest poeta que no conec gaire.
Petonets.
Fa servir paraules planeres i metàfores molt inspirades i aconsegueix un poemes preciosos.
ResponEliminaInvestiga, investiga, estàs feta una Sherlock Holmes, tu! :)
A quin GPS se pot trobar aquest Paradís que ve a nosaltres? Oh... quina delícia!!
ResponEliminaSi ho esbrines ja m'ho faràs saber.
EliminaJo també n'estic interessada!