Quan es troba l'amor ens sembla impossible haver viscut -sobreviscut- sense ell.
Amor, portaves al món
set mil set-cents seixanta-cinc
dies, en cloure's la nit
que em vas cridar del teu racó,
veu que s'havia compadit
i em rebies, cos bondadós.
Quin joc perdut, quin rodar
fins a trencar un brancam fosc.
Set mil set-cents seixanta-cinc
dies, abans no vaig trobar
on te havies arraulit,
amor, per créixer lluny de mi.
Gabriel Ferrater
"Les dones i els dies"
Aquest poemari és una perla engastada en or. Sempre llueix brillant, fins i tot en la fosca època que ens toca viure.
ResponEliminaÉs preciós!
EliminaTens raó, Cantireta!
EliminaConfesso que Ferrater és un poeta que no conec gaire. I reconec que quan més el vaig llegint més m'agrada.
A mi també m'ha agradat molt
EliminaBona nit, Carme!
.....es el poder de l'amor....fins que no el coneixes, no ho saps prou !!
ResponEliminaAi, l'amor...que bonic i, a vegades, que complicat!
Elimina