dijous, 15 de març del 2012

"DE DONDE VENGO" de Gustavo Adolfo Becquer

En els comentaris a la poesia de Cernuda "Donde habite el olvido" es recordava que estava inspirada en una de les Rimas de Becquer, és la LXVI,  tot ella és plena d'una angoixa existencial que va des del bressol a la tomba. Una poesia romàntica, melancòlica i molt bella.

  
RIMAS
LXVI

¿De dónde vengo?...El más horrible y áspero
de los senderos busca;
las huellas de unos pies ensangrentados
sobre la roca dura ,
los despojos de un alma hecha jirones ,
en las zarzas agudas ,
te dirán el camino
que conduce a mi cuna.

¿Adónde voy? El más sombrío y triste
de los páramos cruza ,
valle de eternas nieves y de eternas
melancólicas brumas .
En donde esté una piedra solitaria
sin inscripción alguna,
donde habite el olvido,
allí estará mi tumba.

                   G. A. Becquer
 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. PS15 de març del 2012, a les 9:29

    Això és un clàssic dels clàssics! Hi ha algun vers d´aquest poema que una vegada el llegeixes ja no se t´oblida mai més.
    Donde habite el olvido...molt potent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de març del 2012, a les 23:19

      Molts parlen de les Rimes com si tot fossin flors i violes, orenetes i pupil·les blaves, però Deu n'hi do, quina potencia en algunes!

      Elimina
  2. El porquet15 de març del 2012, a les 13:15

    Sí que és un xic fosca, sí... ningú ha dit que la vida fos bufar i fer ampolles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de març del 2012, a les 23:23

      Tremenda la vida dels poetes: amors no correspostos, fracassos literaris, matrimonis desastrosos i en aquest cas la tuberculosis... De bufar i fer ampolles, res, Porquet! :-(

      Elimina
    2. Carme Rosanas17 de març del 2012, a les 8:58

      Molts cops quan clico el teu post em diu "no se puede encontrar pàgina, com si l'haguessis esborrat. Avui vinc i els trobo tots... els que aquests dies no em sortirn...

      A vegades és ben trista la vida... a vegades ho és de veritat i a vegades l'hi veiem.

      Bon dissabte, Glòria!

      Elimina
  3. Glo.Bos.blog17 de març del 2012, a les 11:07

    Hola, Carme. Sempre penjo el post a les 00,00. Hi ha vegades que m'entretinc canviant alguna cosa que no m'acaba d'agradar. Pot ser sigui aquesta estona quan no el trobes...o bé misteris de la informàtica!
    La vida pot ser complicada, però els romàntics tendeixen a pessimistes, penso.
    M'alegra la teva visita, bonica.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)