"TINC AL MEU COR..." de Carmelina Sànchez Cutillas

S'acosten dates que recorden dies dissortats de guerres incíviques i batalles cruentes en terres de l'Ebre. El poema de Pedrolo, colpidor, fa palès tot l'horror i la tristesa del poble que les va sofrir.

Avui, el canó fa carn;

n'ha fet, en fa,

i la metralla retruca

contra la xabola,

contra la cantimplora foradada,

que aboca sang sobre la sang

dels morts,

quallada.

Escric a casa

en paper d'estrassa,

amb la sang

del company

que me'n deixa abans de morir

amb la cama tallada

i el ventre de noia.

Avui em feriran o moriré

sense enviar la carta

on dic:

“tot va bé”

mentre la metralla

escombra la trinxera

i els polls fan festa

perquè són sords

i cecs.

Els cossos s'indigesten

amb l'acer,

i ara n'hi ha massa;

no comptaré les tones

per no espantar la sang

que avui sento,

potser

per darrera vegada.

A casa, com cal,

els dic:

“no us enquimereu”;

també es moriran

un dia,

i ningú sabrà

que jo tinc, tenia

dinou anys.

                    M. de Pedrolo

                    Documents, 1950

P. Picasso: Guernica (fragment)