Ademés dels seus magnifics poemes visuals Brossa escriu sonets, com aquest que dedica a unes mans.
- Embolcallen amb vels goig i tristesa.
- Són sostre d'una xarxa de perfum,
- són els ventalls, amor, del meu costum
- i serveixen d'espasa a la sorpresa.
- M'agraden quan alegen entre el fum
- o quan remouen brins de senzillesa;
- les teves mans són alegria encesa
- i fulles d'un pomer al clar de la llum.
- Castellets de l'amor. Flames de ploma.
- Són banderetes del teu parlar. Són
- i toquen sense pes, clares d'un món
- que tu modules des dels teus Bagdads.
- Respires per les mans, amor. Són poma
- i estel saboner quan renten els plats.
Joan Brossa
Rua de llibres
Hi ha cops que un simple moviments de mans ens parla i ens diu un munt de coses, són expressió, com una mirada, “brins de senzillesa” o de rudesa, tot depèn. M’agrada el poema.
ResponEliminaTots tenim gestos que ens caracteritzen, jo en recordo sovint dels meus pares. Curiosament algun s'hereta.
EliminaTens raó, Quadern, l'expressió corporal és molt eloqüent, diu moltes coses sense necessitant de verbalitzar-les.
No el coneixia aquest poema i el trobo preciós.
ResponEliminaLes mans sempre tenen una poesia especial.
A mi m'entusiasmen i, de tant en tant, en fotografio algunes que em parlen...:)
http://mansmanyagues.blogspot.com/
Hola Fanalet!
EliminaNo coneixia aquest blog teu.
Quina idea tan bonica! Mans manyagues m'ha agradat molt!
Et felicito!!! :-D
M'agrada la gent que parla amb les mans! :)
ResponEliminaI m'agrada el poema!
"Castellets de l'amor!"
:D
Les mans són molt expressives: "castellets d'amor", "banderetes" "estels saboners"... Que bonic, no?
EliminaI és que les mans són molt importants, parlen molt de la persona que les sustenta, dels anys, de la feina, del que han acaronat.... I dit així, amb aquesta gràcia és preciós.
ResponEliminaAl que és bon observador les mans els hi revelen moltes coses, és veritat. Brossa sens dubte ho era.
EliminaBona nit, bonica!