" 10 TANKES DE LA MEMÒRIA" (I) de Segimón Serrallonga

La Tanka és una composició poètica japonesa que va introduir a Catalunya Carles Riba.  Serrallonga,  amic i deixeble seu i autor de reconeguda vàlua, va escriure aquestes "Tankes de la memòria". Avui les primeres cinc.

I

Fórem de sobte

sol i aigua en més viva

tremolor pura

que mai no fóren l'aigua

i el sol del primer dia

II

Fórem de sobte

dins l'aire l'un de l'altre

com sol i aigua

reverberants. Mira

com brilla en la memòria.
 

III

Fórem de sobte

dins l'aire l'un del altre.

¿Fou sol en pluja

o pluja en sol? Recorda,

i en el record fulgura.

IV

Fórem de ventura,

oh boca, no del somni;

real, oh fruita

sola amb la teva tota

ànima en flor creada.

V
No hi ha paraula
de paradís que digui
com, dolça força
inacabable, em duies
a beure de més força.

                        S. Serrallonga
                "10 Tankes de la memòria"

" DEIEM: LA NIT " de J.V.FOIX

Amb el seu llenguatge exuberant el poeta ens parla d'un camí, d'una parla en comú i d'una sola bandera. Nostres. I això ho hem d'aconseguir, diu, avançant tots junts.

Dèiem: la NIT!, en una nit oberta
al rost del Temps, més enllà del morir,
quan les negres frescors són un florir
d'aigües i veus, i focs, en mar oberta.

Per tu i per mi no hi havia deserta,
ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
tots en el Tot, sabíem el camí
just i reial de la Contrada oberta.

Junts érem U en la immortal sendera,
l'alè indivís, el vent que venta l'era,
i un Mot, al Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
forts en el fort i assetjats per Ningú,
ens ombrejava una sola bandera.

                             J.V.FOIX 

                   "On he deixat les claus" 1953

"LA FAGEDA D'EN JORDÀ" de Joan Maragall

Es realment un lloc molt bell, tanta verdor a la primavera i al estiu o els tons daurats i vermellosos  de la tardor... Un lloc gairebé màgic. I font d'inspiració de pintors i poetes. 

Saps on és la Fageda d’en Jordà?

Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla

trobaràs un indret verd i profond

com mai cap més n’hagis trobat al món:

un verd d’aigua endins, profond i clar;

el verd de la Fageda d’en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s’atura i no sent res, i està perdut

li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci s’aquell lloc profond,

i no pensa a sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d’en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

                          

                        Joan Maragall

" Q U I " de Felícia Fuster

Felícia Fuster  deia “És probable que l’abstracció pictòrica també es reflecteixi en la meva poesia”.  Opineu.

Qui m'ha ferrat,

qui m'ha fixat damunt dels ossos,

a cops,

aquesta pell,

aquesta pell de dona,

que tot hi despullant-me m'ha vestit.

Qui m'ha cridat

i qui m'ha dibuixat la boca

amb foc,

deixant-hi, com

rebrot, la veu que es va cremant.

Òptic expert,

em miro la mirada de la gent

dintre del ull eixut

i no hi vull llegir res. Cega als presagis

he avançat

reculant. I m'estimbo. Únicament,

són les pedres els dits

que em van collint aquest

abric estrany, pelló

que em deixa nua i que m'estreny

la breu

coincidència

de la vida i el cos.

                              Felícia Fuster

"A ESTUDI ELS BANCS SÓN VERDS" de Jaume Agelet

Demà al Centre Lleidatà es llegirà poesia de Jaume Agelet i Garriga , un poeta no tant conegut com seria de desitjar i que podem descobrir en aquests versos.

A estudi els bancs són verds.
Hi seuen uns infants que fan brandar llurs cames
amb els llibres oberts.

La llum és mel i vi a la finestra.
Hi ha un rellotge arrupit en un racó.
Un sant a la paret aixeca la mà destra.

Hi ha un cel picat d'ocells i amb uns lleganys
de claredat humida.
A la pissarra els nombres són uns tanys
de fi color de cendra.

Finestra enllà s'albira
una teulada tendra.

La paret té blancor extasiada
El sostre és tot fumat de melangia.
La mar, al mapa, es mou enjogassada.

Al bell fons del tinter
hi ha ninots, veles blanques.
Les hores, al jardí,
salten, lasses, les tanques.                              
                                 Jaume Agelet

                               "Els Fanals del meu Sant"

"EL ROSTRO DE UN CANDIDATO POLÍTICO EN UNA VALLA PUBLICITARIA" de C. Bukowski

Un bon company m'ha fet arribar aquest poema per compartir-lo amb vosaltres.  És un Bukowski.

Ahí está:
No demasiadas resacas
No demasiadas peleas con mujeres
No demasiados neumáticos desinflados
Nunca pensó en el suicidio

No más de tres dolores de muelas
Nunca se saltó una comida
Nunca estuvo encarcelado
Nunca estuvo enamorado

7 pares de zapatos

un hijo en la universidad
un coche que no tiene más que un año
pólizas de seguros
un césped muy verde
cubos de basura con tapa hermética.
                    Seguro que le eligen.

                           C. Bukowski

*"LA PUERTA" de Dulce Chacón

Colpidor poema de l'escriptora que tan prematurament ens va deixar: on comença o acaba una presó?

¿Acaso no es prisión

una puerta

que sólo pueda abrirse

desde fuera?

¿Y no es más cierto

que tambien es prisión

poder abrirla sólo

desde dentro?

Y más,

poder salir y entrar,

dejarla abierta,

salir y entrar,

dejarla abierta. 

           Dulce Chacón 

"PODER DE LA POESIA" de Apel.les Mestres

Avui conclou "BARCELONA POESIA".  Quin poder no tindrà la poesia, que perdura en el temps! Apel·les Mestres ho confirma en aquest inspirat poema.

Jo escriuré ton nom en la neu blanca;
     el vent bufarà,
     la neu se fondrà.
No busquis ton nom en la neu més blanca,
     ton nom no hi serà.
Jo escriuré ton nom en la humida arena;
     l'onada vindrà,
     s'hi rebolcarà.
No busquis ton nom en la humida arena,
     ton nom no hi serà.
Jo escriuré ton nom en la roca dura;
     el mont cruixirà,
     la roca caurà.
No busquis ton nom en la roca dura,
     ton nom no hi serà.
Jo escriuré ton nom en les cançons meves,
     el temps passarà,
     se les endurà.
Que una en quedi sols, de les cançons meves,
     ton nom quedarà.

                            A. Mestres

"HOMENATGE A SALVAT PAPASEIT" de Joan Brossa

Demà fa anys va néixer Salvat Papasseit.  Joan Brossa li va dedicar un sonet, com un homenatge, que avui compartim.

Com que era teva la llum, la fogata
es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.

Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
la nostra força és pobra aquí al voltant
-Aquell peix al terrat era de plata-;
però ens sabem valents, l'empresa és gran.

La pàtria, esguerrada, duu careta.
que mai no sàpigues el que ha passat;
al cel d'abans no hi ha columna dreta.

I si esborrem molts noms que hem heretat,
el teu és ple de ramells blancs, poeta
de la claror: no t'oblidem, Salvat!

                                     Joan Brossa 


Pintura S. Dalí. "Venus i un mariner"

"XIPRERS" de Montserrat Vayreda

Un acròstic que descriu tota la bellesa d'aquests arbres amics, en la ploma acurada de la escriptora empordanesa.Aquests arbres tenen una simbologia, segons on es troben o  del numero de xiprers que hi ha.   

X iprers arrenglerats sobre la plana

I nscrits des de les hortes als sorrals

P oseu fris als embats de tramuntana

R imant les altes flames vegetals

E n un joc repetit de verticals.

R atlleu de verd obscur platja i vessana

S oferts com espartans, intemporals.”
 

                             Montserrat Vayreda

                            " Un color per cada amic "

"HISTÒRIA ÍNTIMA" de Manuel de Pedrolo

La obra del narrador ha diluït la del poeta. Però cal recordar que Pedrolo va escriure poemes de sentiment amb llenguatge vigorós i sense concessions als tòpics.

El cor és ample com els solcs
oberts a la diada camperola:
de sol a sol. 

 

Recordo aventures desertes,
vagament germinals i sense roses,
que profanaven el poeta:
Germa, Pina, la verda Lera
Semència, Menta, Didora,
Bian, inguariblement horitzontal. 

 

I la trobada nocturna, silenciosa,
prop dels joncs que vessaven noms:
Marta, Berta amb els llavis sucosos de móra,
Maria, Joana, Dolors,
Eva, sempre disposada a confondre els sexes,
i Magda plena de primaveres. 

 

Tenia tants cors a la mà
que ja no sabia què fer-ne;
fet i fet, era excessiu.
Però els cors no s'abandonen
com qui tanca una porta, i prou,
en deixar la cambra dels jocs. 

 

Me'ls he endut amb mi cap al futur
d'unes dones maridades,
d'unes filles que ja baixen al riu
amb les mateixes cames
que aleshores corrien i, de cop, s'aturaven. 

El gest és etern i el poeta es renova,
amb un altre nom, amb un altre vers,
davant la carn repetida. 

                  Manuel de Pedrolo 

"MATINAL" de Joan Maragall

Maragall dedica molts poemes a Clara Noble en la epoca que la festejava. Aquest n'és un. El poeta passeja per tal de veure-la i  així  gaudir de "benestar per tot el jorn"

Quins matins de primavera,
quin hermós començar el jorn!
Passeig amunt, acostant-me,
ja t'oviro en el balcó.
Te conec pel vestit negre,
te conec pel cabell ros,
per lo de mena primeta,
per lo gentilment que et mous
quan per mor del sol, airosa
duus estesa la mà al front,
repenjant-te en la barana
per veure'm venir millor.
Jo m'acosto amb mitja rialla,
somrisenta tu em respons.

Ja t'he vist... passo, i me'n porto
benestar per tot el jorn.

            Joan Maragall

              "Les Disperses"

Pintura: Von Seebach

Liebster Blog

Quadern de Mots  m'ha  concedit  un  Liebster Blog. No m'ho esperava i, la veritat, m'ha fet mooolta il·lusió. Gràcies, de tot cor.

Ara em toca nominar a cinc blocs.  Això és el pitjor.  Cinc són molt pocs, n'hi ha tants que m'agraden i s'ho mereixen!
Desprès de reflexionar m'he decidit:


-A la llum d'un fanalet:
Pel  plaer visual de visitar-lo i la seva poesia, que t'atrapa.


-Amb ulls de sargantana 2
Perquè des del seu amagatall,  em va descobrir un món nou. 


-Cantireta 
Pel bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical i per la poetessa sorprenent que el gestiona.


-Pais secret
Perquè el seu és un país acollidor on m'hi trobo com a casa. 

-Si dubto es que sóc...
Per la seva visió del món lúcida i sorneguera, que comparteixo.


Estan per ordre alfabètic.

Passo a detallar les normes del premi:

Copiar i enganxar en el blog el logo del premi i fer-ne un enllaçar-lo al blog que t’ha atorgat el premi

Triar cinc blogs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors, fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi.

Esperar que segueixi la cadena i cadascun dels cinc triï els seus cinc blogs (no hi estan obligats).

Per cert, he posat el comptador de seguidors...i en tinc 7. Un sóc jo!

"TOCAR MARE" de Maria Beneyto

Per llei de vida,  arriba un dia en que la mare ja no està al nostre costat... però el seu amor sempre ens acompanya.

T'escolte així parlar:
Vine a la mare...!        o
Què et faré a la nit per a sopar?!

Paraules amb caliu i alè.
Tebiesa de la sang
fent-se llavis.
Vine a la mare...!

A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots el sants i verges
als qui pregaves per la filla petita
i per la dona,
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i de viure.

Vine a la mare...!

I el món era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.

Ara furte al silenci la veu teua
que es fa líquid calent del riu que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria,
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang,
negre de pluja o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.
"Vine a la ..."

Però mai més podré tocar mare...

                           Maria Beneyto

 Pintura:  J. Sorolla

"FLORAL" de Gabriel Ferrater

Fa 40 anys que Ferrater va decidir marxar, un 27 d'abril.

La seva poesia ens parla de les relacions amoroses i eròtiques amb les dones i del pas del temps, una reflexió  plena de malenconia.

La primavera del cinquanta-dos, les noies

portaven bruses blanques i rebeques

verdes, i pel carrer sentíem el fresseig

precipitat de flors i fulles on s’amaguen

els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer

trenta anys, que també em semblen prematurs.

Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,

inconvincents i eixuts, sota cada any

que va venint per recobrir l’edat

distreta, el blanc atònit i el verd aspre,

i aquell ventet menut pels llargs carrers

de noies flors i fulles, el record

que se me’n va, de tan confús, cap al futur,

se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

                  Gabriel Ferrater 

                   "Da nucis pueris "

Il·lustració Gwenda Kaczor 

"ORDRE DE FABRICACIÓ" de M. Martí i Pol

L'experiència de M. Martí i Pol com a escrivent de la fàbrica de filats "La Blava" de Roda de Ter, durant gairebé trenta anys, i el compromís cívic i polític amb els treballadors, que sempre va considerar "la seva gent" i, poèticament "herois" de la història, es concreta en el llibre "La Fàbrica", que recrea la vida d'aquelles persones i en denuncia l'opressió econòmica i social. 

Amb cotó egipci
filarem angoixa;
amb cotó espanyol
filarem paciència;
amb cotó americà
filarem prosperitat.

Tot amb números prims,
perquè els gruixuts no es venen.
El mercat va a menys,
però la gent se'ls gasta.
Estalviar fa vell
i no es prospera.

Qui menja ceba
i dorm sense llençol
no és pas tan infeliç
si, a més, disposa
d'un parell de conjunts de fantasia
i unes sabates esportives.

Desenganyem-nos: un bon jersey
dura molt més que un àpat.
 
                  Miquel Martí i Pol
                         "La Fàbrica"

 Fotografia de la antiga fàbrica tèxtil  Tecla Sala  "La Blava"