Avui conclou "BARCELONA POESIA". Quin poder no tindrà la poesia, que perdura en el temps! Apel·les Mestres ho confirma en aquest inspirat poema.
Jo escriuré ton
nom en la neu blanca;
el vent
bufarà,
la neu se fondrà.
No busquis
ton nom en la neu més blanca,
ton nom no
hi serà.
Jo escriuré ton
nom en la humida arena;
l'onada
vindrà,
s'hi rebolcarà.
No busquis
ton nom en la humida arena,
ton nom no hi
serà.
Jo escriuré ton
nom en la roca dura;
el mont
cruixirà,
la roca caurà.
No busquis
ton nom en la roca dura,
ton nom no hi
serà.
Jo escriuré ton
nom en les cançons meves,
el temps
passarà,
se les endurà.
Que una en
quedi sols, de les cançons meves,
ton
nom quedarà.
A. Mestres
Com m'agrada descobrir poemes en aquest racó teu...
ResponEliminaÉs preciós...
Com m'agraden les teves visites...
EliminaGràcies, Fanalet!
Això voldríem tots, que quedi una línia del que hem escrit per ser recordats. Sospir...
ResponEliminaSeria ben bonic, seriem immortals.
EliminaSospir...
I té raó, ha quedat!
ResponEliminaNo totes les paraules se les enduu el vent. N'hi ha que queden.
Encara que escrivim per nosaltres mateixos ens agrada compartir-ho. I si restes algun escrit, algun poema, seria meravellós!
Elimina