dimarts, 31 de gener del 2012

"MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL" de B. Rosselló Pòrcel

Fent-nos ressò del documentat article escrit per "El Veí de dalt", recordem aquest excel·lent poeta, mort en plena joventut. 



Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes. 

Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva! 

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. 

El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre. 

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca. 

               Bartomeu Rosselló Pòrcel
                            "
Imitació del foc, 1937"

dissabte, 28 de gener del 2012

"AUSENCIA" de Gabriela Mistral

La seva poesia lírica i apassionada la van fer mereixedora d'un Nobel de Literatura l'any 1945.



Se va de ti mi cuerpo gota a gota.
Se va mi cara en un óleo sordo;
se van mis manos en azogue suelto;
se van mis pies en dos tiempos de polvo.
¡Se te va todo, se nos va todo!

Se va mi voz, que te hacía campana
cerrada a cuanto no somos nosotros.
Se van mis gestos, que se devanaban,
en lanzaderas, delante tus ojos.
Y se te va la mirada que entrega,
cuando te mira, el enebro y el olmo.

Me voy de ti con tus mismos alientos:
como humedad de tu cuerpo evaporo.
Me voy de ti con vigilia y con sueño,
y en tu recuerdo más fiel ya me borro.
Y en tu memoria me vuelvo como esos
que no nacieron ni en llanos ni en sotos.

Sangre sería y me fuese en las palmas
de tu labor y en tu boca de mosto.
Tu entraña fuese y sería quemada
en marchas tuyas que nunca más oigo,
¡y en tu pasión que retumba en la noche,
como demencia de mares solos!
¡Se nos va todo, se nos va todo!

                                Gabriela Mistral

dijous, 26 de gener del 2012

"VINGUEN ELS REMS..." de J. V. Foix

El 29 de gener farà 25 anys de la mort del poeta. El recordem aquí amb aquesta abrandada poesia, i el seguirem recordant cada mes al blog durant 2012.
S'ho mereix.



Vinguen els rems que sóc d'estirp romeva,
em penja el sol al pit entre coralls
i dic, a bord, que enyor serres i valls
i la vida de l'orri en temps que neva.

Els llops mai m'han fet por; a casa meva
empait bruixots amb flama d'encenalls
i jac cobert de sacs amb els cavalls
o funy, braç mort, la pasta que no lleva.

Só qui petjà el mallol i ullà la vella,
i em capbús en gorg fred si el fadrí estella
o abraç la lluna en difícil meandre.

Cal risc en terra i mar, i en l'art novella,
per a besar un cos xop sota canella
i caure als trenta-tres, com Alexandre.

                                     J.V. Foix
                                               "Sol i de dol"

dimarts, 24 de gener del 2012

"ODA ALS CARROS MATINERS" de Marià Manent

Un poema, molt visual, d'imatges oníriques i depurada ploma d'aquest excel·lent poeta.



¿Sóc en el llit sense trontoll,
ara que l'alba els finestrons colora,
o duc als llavis un bri de fonoll,
dintre d'un carro perfumat de boll,
pels empedrats de la ciutat sonora?
Aquest trontoll tan seguit
tot el meu cos sotraga - jo diria.
I el so dels picarols m'ha deixondit,
- ritme valent, clara melodia -
com si el cavall m'arrossegués el llit.
Són filagarses de tenebra
els guarniments, amb un or malaltís.
Les morisques de coure han deixondit el gebre
de les roderes, vidre fonedís.
L'euga ha vist en la pura tenebra
les estrelles caient a l'abís.
I ha sentit pel camí del tossal
el refrec perfumat de la pineda.
Tot el cel era fi com la seda
i, al bell cim de la vela, el fanal
ha copsat dintre de la llauna freda
el batec d'una estrella immortal.
                          Marià Manent

dissabte, 21 de gener del 2012

"MANTINC UN SORD DIALEG..." de Maria Oleart

De vegades hi ha més d'una resposta, més d'una veritat...



Mantinc
un sord diàleg
amb el silenci
com perfum
de mimosa
tofuda.
La meva raó
no coneix
resposta,
però cada cor
té deu formes
de bategar
i no hi ha
cap veritat
que no tingui
set cares.
                    Maria Oleart i Bel
                M'empasso pols quan beso la terra. 

dijous, 19 de gener del 2012

"LA NIT ÉS FREDA, SILENCIOSA I CLARA" de Apel.les Mestres

Hi ha sofriments que són inevitables. N'hi ha d'altres que acceptem de bon grat...



La nit és freda, silenciosa i clara;
tot dorm. La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.

Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.

La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit; i amb ses mirades,
serenes i esplendents,

"Has sofert molt", me diu, "jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert."

                             A. Mestres

dimarts, 17 de gener del 2012

Bestiari: " L'ASE " de Pere Quart

Avui és Sant Antoni Abat, al barri on vaig néixer festa grossa, amb benedicció d'animals, passejada de Els Tres Tombs i tortell. Tot i que sempre va amb un porquet es veu que és el Sant Patró de totes les bestioles, especialment les de peu rodó. Avui, dons, un poema del "Bestiari", el de "L'Ase", que és un animal molt simpàtic.
Deixarem el Porquet per San Martí...

                    
No capten tes orelles el reny injust, 
l'ordre abusiva. 
Meselles han esdevingut tes anques 
de tantes vergassades gratuïtes.


Practiques la doctrina de l'esforç mínim. 
Només el deure estricte! 
No ets servil com el gos, 
ni complaent com el cavall.  
Ni ensuperbit esclau 
com l'home que et fustiga. 

             Pere Quart
        "Bestiari"

dissabte, 14 de gener del 2012

"HAIKAIS" de Rosa Leveroni

Sempre és present el dolor per l'absència de l'ésser estimat en els poemes  de Leveroni que parlen d'amor. Són uns amors que fan sofrir.


I
Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.

IV
Per què vull el mirall
ni fer parlar el ventall
si no hi ets tu?

VIII
Ai las! Aquesta nit
tan sols trobo en el llit
claror de lluna

X
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist.

                Rosa Leveroni


dijous, 12 de gener del 2012

"CONJURARIA" de Carles Riba

 Carles Riba en un poema de "Del Joc i del Foc".




Conjuraria, mans al cel, la nit
    i amb la nit una tempesta ardent:
grans vents que desnaturen harmoniosos llacs,
i corns d'empait sorrut dins la dolçor dels bacs,
i brusques morts d'estels; i de sobte, després,
    una aurora esclatant que et revelés
        -conjuraria, mans al cel,
        per a omplir els teus braços oberts.

    Em caldria, la mà sobre el teu front,
    el parlar d'un llenguatge inexistent:
violins entre els nacres d'un silenci marí,
i aloses sobre el món en son primer matí
i sil.labeig de fonts;
i de sobte, després,
    ton nom quotidià que et despertés
        -caldrien per a acompanyar,
        amor, els meus somnis oferts.

                          Carles  Riba

dimarts, 10 de gener del 2012

"PREGÓN" de Mario Benedetti

Per molt atractiva que la presentin, la pobresa fa de mal vendre...



Señor que no me mira
mire un poco
yo tengo una pobreza para usté
limpia
nuevita
bien desinfectada
vale cuarenta
se la doy por diez.
Señor que no me encuentra
busque un poco
mueva la mano
desarrime el pie
busque en su suerte
en todos los rincones
piense en las muchas cosas
que no fue.
Le vendo la pobreza
es una insignia
en la solapa puede convencer
qué cosas raras pasan en el mundo
usté tiene agua
yo no tengo sed.
Tiene su cáscara
su Dios
su diablo
su fe en los cielos
y su mala fe
lo tiene todo menos la pobreza
si no la compra
llorará después.
Va como propaganda
como muestra
quizá le guste y le coloque cien.
Pobreza sin los pobres
por supuesto
ya que los pobres
nunca huelen bien
pobreza abstracta
sin harapos
pulcra
noble al derecho
noble al revés
pobreza linda para ser contada
después del postre
y antes del café.
Señor que no me mira
mire un poco
yo tengo una pobreza para usté
mejor no se la vendo
le regalo
la pobreza por esta única vez.

          M. Benedetti

dissabte, 7 de gener del 2012

"A TOTS ELS VENTS" de Celia Viñas

 Enguany dedicarem els dissabtes a poemes escrits per dones. Les dones poetes tenen molt a dir. Val la pena escoltar-les.




A tots els vents l'ànima oberta.
Entra-hi a dins , tu, vent del Nord,
vent del Migdia, i vent de l'Est
i de l'Oest també!

Esqueixau el vel de les meves boires,
clarificau les valls,
feis més aguda la muntanya!
Que els pins no plorin més
sots llur màscara grisa,
i un verd petulant
llenci son crit de guerra!
Que les aus el vol
aixequin magnífiques,
sens sentir l'humit
bes del núvol baix,
i un cel blau, tan blau
com un mar de mapa,
planegi tranquil
esperant la festa del Sol...

A tots els vents l'ànima oberta!
                            

                             Celia Viñas

dijous, 5 de gener del 2012

"CANÇO DE L'ESTRELLA" de Jacint Verdaguer

Deliciós poema de Nadal, l'últim d'aquest cicle. L'àngel-estel guia als Mags fins al portal de Betlem.
Que Ells us portin molts regals!


Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l'estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo en l'atzur
el camí més pur
que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Jacint Verdaguer
Pintura de A. Mucha

dimarts, 3 de gener del 2012

"ANY NOU" de Josep Carner

No sembla gaire optimista Carner quan encara un Nou Any: Nou any és nou engany, diu. Esperem que no s'acompleixin aquestes previsions tan poc falagueres.

 
Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

                                 Josep Carner

                   

diumenge, 1 de gener del 2012

"LES MINVES DE GENER" de Joan Maragall

Amb aquest poema tanquem el cicle de  Diumenges Maragallians
Personalment és un dels que més m'agraden de Joan Maragall, poeta que seguirem recordant en el decurs d'aquest nou any.


   

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
                                     J. Maragall