A tots els vents l'ànima oberta.
Entra-hi a dins , tu, vent del Nord,
vent del Migdia, i vent de l'Est
i de l'Oest també!
Esqueixau el vel de les meves boires,
clarificau les valls,
feis més aguda la muntanya!
Que els pins no plorin més
sots llur màscara grisa,
i un verd petulant
llenci son crit de guerra!
Que les aus el vol
aixequin magnífiques,
sens sentir l'humit
bes del núvol baix,
i un cel blau, tan blau
com un mar de mapa,
planegi tranquil
esperant la festa del Sol...
A tots els vents l'ànima oberta!
Celia Viñas
Una gran autora, en català i castellà.
ResponEliminaA tots els vents l'ànima oberta...
ResponEliminaM'agrada molt aquest vers i la força que encomana.
Benvinguts els dissabtes poètics amb dones, "a tots els vents l'ànima oberta".
ResponEliminaMolt bona idea Glòria. Festejarem els dissabtes poètics!
ResponEliminaMolt positiu el poema i molt esventat ;-)
Els poemes en català que conec d'ella m'agraden molt, Júlia. Ara hauré de llegir els escrits en castellà.
ResponEliminaEs veritat, Carme, és un vers molt encertat que transmet força, energia.
ResponEliminaGracies, Quadern, m'agradarà compartir poesia femenina, que ni ha molta, molt bona i no sempre coneguda.
ResponEliminaEspero estar encertada!
Hola, Pais. M'alegra que et sembli bona idea dedicar els dissabtes a les poetesses.
ResponEliminaAmb aquest poema d'avui acabarem totes despentinades!