Sempre és present el dolor per l'absència de l'ésser estimat en els poemes de Leveroni que parlen d'amor. Són uns amors que fan sofrir.
I
Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.
Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.
IV
Per què vull el mirall
ni fer parlar el ventall
si no hi ets tu?
Per què vull el mirall
ni fer parlar el ventall
si no hi ets tu?
VIII
Ai las! Aquesta nit
tan sols trobo en el llit
claror de lluna
X
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist.
Rosa Leveroni
Provo aquest ritme dels, haikais... jo només coneixia els haikus: 6,4,6, aquests són 6,6,4,
ResponEliminaDe nit he vist baixar
estrelles sobre el mar
i el teu somriure.
Ai, nena, jo amb els haikus, els haikais, les tanques i amb les sinalefes i demés em faig un embolic!
EliminaAdmiro a la Rosa Laveroni.
ResponEliminaM'agrada llegir-la, sentir la seva poesia, posar-li veu.
Que bé trobar espai on se l'escolti!
Té una poesia molt bella. A mi també m'agrada i em sap greu que no tingui més ressò. Crec que els blocaires omplen un buit o al menys ho intentem!
EliminaTu recites, Fanal Blau?
Bonics haikais.
ResponEliminaBonics, nostàlgics, tristois, però ja se sap, l'amor no sempre és com un voldria...
EliminaQuina casualitat, ahir a la nit els llegia.En buscava un per il·lustrat una foto que vaig fer a la tarda. Cap m´anava bé però vaig passar una bona estona.
ResponEliminaBon dissabte Glòria!
Això deu ser telepatia!
ResponEliminaAra sóc jo qui et desitja BON DIUMENGE!
Dona, el que se'n diu recitar...
ResponEliminaPerò si m'agrada, de tant en tant, llegir-la o llegir-me-la en veu alta; és com si pengués una dimensió més poètica encara.
Un bon final de dissabte i un bon diumenge!
Sent una persona sensible, segur que ho fas molt bé!
EliminaSón bastant visuals.
ResponEliminaCert, ho son. I amb molt de lirisme, gairebé sempre nostàlgics i melancòlics... És el que tenia enamorar-se de un home que no era lliure.
EliminaJosep, gracies per la visita!