La nit és freda, silenciosa i clara;
tot dorm. La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.
Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.
La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit; i amb ses mirades,
serenes i esplendents,
"Has sofert molt", me diu, "jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert."
tot dorm. La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.
Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.
La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit; i amb ses mirades,
serenes i esplendents,
"Has sofert molt", me diu, "jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert."
A. Mestres
Ens podríeu facilitar l'any d'edició i si pertany a alguna obre?
ResponEliminaCrec que pertany a "Cants Íntims" publicat el 1889.
Elimina