"A VOLTES" de E. Martínez-Pastor

Mestre i escriptora va conrear àmpliament la poesia, va publicar diversos poemaris i va rebre el 1994 el prestigiós premi Caterina Albert, però és força desconeguda. Avui la recordem en un poema en el que ens parla de les paraules.

A voltes sóc un mot sense horitzó
i les realitats em semblen faules.
I, cremada per flames de fredor,
en el tinter se'm neguen les paraules.

A voltes dic fogueres de foscor
o resto sense dir allò que diria
si l'arpegi dels mots em fes cançó
del sil·logisme mut que em desficia.

A voltes un silenci d'agonia
reclama dins la ment focs de llenguatge
que encenguin el meu pas de cada dia.

I perfilant la llum d'aquella imatge
que ha constel·lat la nit del sentiment,
a voltes apareix com un miratge

               l'estel del mot precís al firmament.

                     E. Martínez-Pastor
                                              "Balcó de vida"



Il·lustració: Sinja Wimmer

" PRESÓ DE MIRALL " de Esther Martínez Pastor

Una poetessa poc coneguda, tot i que te publicats una desena de poemaris i va rebre premis de cert prestigi, com el Caterina Albert. Avui la coneixerem una mica més.

Sóc una imatge closa en un mirall
desat a dins l'armari de les hores.
El temps que em viu em fa de sentinella
i guarda els meus secrets,
vells com el món,
però que en cada cor enceten vida.
No veig ni em veu ningú.
Només de tant en tant 
la solitud
em treu a passejar
i em porta fins al port de les mirades.
Llavors,  m'albiro, em parlo i em llegeixo
allò que sols té nom a dins de mi.
A tu, potser,
t'hi escriuré algun dia.

                             E. Martínez Pastor
                                                 "Trenes de sucre"



Pintura: Picasso

"PETONS DE CARN" de E. Martínez Pastor

Un poema intens, d'un suggerent erotisme.

Petons de carn damunt la meva boca

libant el moll de l'os i l'esperit.

I beure el teu licor amb les paraules

que no sé dir-te.

Petons de carn damunt la meva carn

xuclant la pell i el doll de tots els somnis,

i mastegar amb les dents del blau poema

el roig del teu infern.

I, a poc a poc, sentir-te dintre meu

mentre em vas fendint la mar dels porus,

i naufragar tots dos, com una nau,

en l'ona de l'orgasme.

                      Esther Martínez Pastor

                            “La nova amiga”

Pintura de Tamara Lempika

"ENCARA QUE MOLT TARD..." de E. Martínez-Pastor

Una veu poc coneguda, però amb molta obra publicada. Avui en fem un tast.

 Encara que molt tard, vàrem trobar-nos

I vas vestir-me el cos, la carn dels ossos,

amb bruses estampades de clarors

i amb túniques obertes,

per on la mà vermella del desig

ens posseïa.  (...)

A la faldilla

de la teva puresa

brodaré roses

perquè em perfumin l'urna

que guarda l'enyorança.

            Esther Martínez-Pastor

                 (Trenes de sucre)

Pintura: Tamara Lempika