divendres, 24 de gener del 2014

" PRESÓ DE MIRALL " de Esther Martínez Pastor

Una poetessa poc coneguda, tot i que te publicats una desena de poemaris i va rebre premis de cert prestigi, com el Caterina Albert. Avui la coneixerem una mica més.




Sóc una imatge closa en un mirall
desat a dins l'armari de les hores.
El temps que em viu em fa de sentinella
i guarda els meus secrets,
vells com el món,
però que en cada cor enceten vida.
No veig ni em veu ningú.
Només de tant en tant 
la solitud
em treu a passejar
i em porta fins al port de les mirades.
Llavors,  m'albiro, em parlo i em llegeixo
allò que sols té nom a dins de mi.
A tu, potser,
t'hi escriuré algun dia.

                             E. Martínez Pastor
                                                 "Trenes de sucre"



Pintura: Picasso

19 comentaris:

  1. Gràcies per donar a conèixer aquesta poetessa. M'agrada la sensibilitat i el sentiment que transpua el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que és una poetessa sensible. Els pocs poemes que he aconseguits d'ella són tots plens de lirisme.

      Elimina
  2. Digues, mirall,
    si dins del cos sagaç
    un ull intern sotjarà
    la pell que gelosa guardo
    per la mort de l'ull
    que ara em pensa.

    Bon dia, estimada.

    ResponElimina
  3. Bona presentació amb aquest poema que fa de mirall de la poesia. És un plaer conèixer noves veus amb tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, n'hi ha tantes que ningú recorda!
      Ja és el tercer poema que tinc al blog d'aquesta autora i tots valen la pena de llegir.

      Elimina
  4. M'agrada el poema d'Esther, i també l'aportació de Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molt de talent blogejant. La Cantireta fa uns poemes que són una passada!

      Elimina
  5. Ai Glòria, jo si que l'he coneguda i molt ( no sé si encara viu)també la vaig entrevistar per la radio i aquest llibre el tinc. Si mires a la banda dreta del blog, veuràs un poema seu.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu coneixes a molta gent, M. Roser! Quina sort!
      Al GloBos només poso l'obra de poetes que ja ens han deixat. Vaig llegir que l'Esther va morir al 2005. El poema d'ella al teu blog és preciós. Amb el teu permís més endavant el posaré aquí.
      Bona setmana, M.Roser!

      Elimina
  6. Que bonic, i la pintura de Picasso també

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades em costa molt trobar una imatge pel poema que he escollit. Estic contenta de que aquest t'agradi, Loreto.

      Elimina
  7. gràcies Glòria ....pel descobriment....no la coneixia pas
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es estrany que no la coneguis. Hi ha tantes poetesses bones que ningú les ha sentit anomenar!
      Abraçades, bonica!

      Elimina
  8. molt agraïda per la troballa, no la coneixia ara gràcies a tu sí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió trobar poetes poc coneguts, o poesies que no estan a la xarxa per poder-los compartir.
      Gràcies a tu, Xelo, per visitar-me i pels teus comentaris. :D

      Elimina
  9. No la coneixia, bonic això que dins meu t'escric a tu...

    ResponElimina