Quantes preguntes! Les coses passen, i és complicat trobar-hi explicació. Hi ha qui diu que és el destí.
Podía ocurrir.
Tenía que ocurrir.
Ocurrió antes. Después.
Más cerca. Más lejos.
Ocurrió, no a ti.
Te salvaste porque fuiste el primero.
Te salvaste porque fuiste el último.
Porque estabas solo. Porque la gente.
Porque a la izquierda. Porque a la derecha.
Porque llovía. Porque había sombra.
Porque hacía sol.
Por fortuna había allí un bosque.
Por fortuna no había árboles.
Por fortuna una vía, un gancho, una viga, un freno,
un marco, una curva, un milímetro, un segundo.
Por fortuna una cuchilla nadaba en el agua.
Debido a, ya que, y en cambio, a pesar de.
Qué hubiera ocurrido si la mano, el pie,
a un paso, por un pelo,
por casualidad,
¡Ah, estás! Directamente de un momento todavía entreabierto.
La red tenía un solo punto, y tú a través de ese punto.
No dejo de asombrarme, de quedarme sin habla.
Escucha
cuán rápido me late tu corazón.
Wislawa Szymborska
En aquest espai entre el sí i el no, el potser i el oi tant. Per agenollar-se. Revelació de la llengua des del paladar cap a les entranyes.
ResponEliminaGràcies. Serà un bon dia per aquest poema. Molts petons.
Sempre és un bon dia per llegir la Szymborska. Una admiració en la que coincidim, Montse.
EliminaAbraçadeetes!
mai sabrem de les decisions alternatives que no prenem
ResponEliminaMai ho podrem saber, per això és millor no mirar enrere, no penedir-se del que ja està fet i ja no es pot canviar.
EliminaLa sort (o dissort) de cadascú.
ResponEliminaCert, en algunes ocasions és la sort la que té l'ultima paraula.
EliminaHi ha una explicació per a tot i si no la trobem, Szymborska ens la dóna en aquest poema.
ResponEliminaNo sé si el que ens dona és la solució, però si que ens fa reflexionar. Hi ha coses inexplicables que en diem sort, atzar, destí...
EliminaHi ha preguntes que millor no fer-se-les, perquè tampoc trobarem la resposta, no sabrem pas que hauria passat si...
ResponEliminaBon cap de setmana, Glòria.
El què està fet, bé o malament, ja està fet. Si no es poden canviar les coses no té sentit turmentar-se amb preguntes i dubtes.
EliminaBon diumenge, M.Roser!
Com que no tenim respostes, hem inventat les supersticions. Bon cap de setmana
ResponEliminaVolem trobar explicacions a coses inexplicables.
EliminaBon diumenge, Loreto!
casualitats i causalitats ....mai se sap....rotund poema gràcies!
ResponEliminaTé molts noms: destí, atzar, sort, casualitat- d'aquesta no me'n havia recordat-, però cap explicació. Genial, la Szymborska!
EliminaLa sort o l'atzar
ResponEliminafa que encara siguem al tren.
I un mal fat o la mala fortuna
ens deixa a l'andana.
Fita
Perdre el tren, metafòricament parlant, és una dissort. Clar que quedar-nos a l'andana ens pot lliurar d'un xoc i mals més greus.
Elimina