Agafa'm per on vulguis,
hi trobaràs la por.
La por pesa muntanyes
i encén vials somorts.
Sovint frisant espero
davant del horitzó
que una altra por més fonda
en llevi el tremolor.
Encarcarat de vista
oblido qui sóc jo.
La solitud no tempta.
la por mata la por.
S. Serrallonga
Des de Torelló, també:
ResponEliminaLa por? No dir-la.
Dins la infinita gorja
jamai pots caure.
A Torelló hi ha bons poetes, ja ho crec!
EliminaI Gats literaris de molt de prestigi.
Molt bo l'haikú!
La por s'encomana,
ResponEliminael coratge cal treballar-lo.
Fita
Tens raó, Xavier, tota la raó. La por s'encomana i s'apodera de nosaltres, costa un gran esforç dominar-la.
EliminaTé raó, una por més gran mata la por petita...
ResponEliminaPerò millor no caure en la infinita gorja de la por...
Si, com el dolor. El gran dolor mata el petit.
EliminaViure amb por és terrible. S'ha d'intentar superar-la, però no és fàcil.
Quan has patit de debò, les pors quotidianes desapareixen, i la realitat et sembla maca. Quin final més contundent.
ResponElimina...la por mata la por.
EliminaSi que és un final rotund. Dóna cos a tot el poema.
Sempre hi ha pors més grans que ens distreuen de les petites, o al revés. M'ha agradat moltíssim!
ResponEliminaA mi també em va agradar molt quan el vaig descobrir. D'alguns poetes costa trobar obra i és una pena perquè n'hi ha de molt bons, com el d'avui.
EliminaLa por mata la por. I tant. M'agrada el poema. Ara que també m'agrada molt l'aportació de Jordi Dorca.
ResponEliminaBons poetes els de Torelló! ;)
EliminaLa por és la nostre assegurança de vida....sense ella no duraríem ni dos dies
ResponEliminaMirat d'aquest punt de vista, com un instint de conservació o de supervivència la por pot ser positiva, sempre que no t'invalidi per prendre iniciatives o ens faci covards.
EliminaNo coneixia aquest poeta...El poema m'ha fet pensar en el bandoler!
ResponEliminaPetonets Glòria.
Un cognom poc corrent que sempre ens farà pensar en el bandoler de les Guilleries, tot i que ell no se'n deia de Serrallonga. Per cert ahir la van fer per televisió.
EliminaPetonets.
Pot ser pitjor la por davant d'un fet que el mateix fet.
ResponEliminaCert. Val més encarar-se a les coses sense pensar en el pitjor. No tot ha d'anar malament i, després, la mala estona no ens la treu ningú.
EliminaMés val fraccionar la por en petites parts i anar-la encarant a poc a poc. Que no sigui que la por en ens deixi viure.
ResponEliminaSi la por s'apodera de nosaltres estem perduts! La tàctica de fraccionar-la pot funcionar. Petites pors que podem anar vencent d'una en una.
EliminaPor com batecs, doncs. Acompassar-la per cantar-la.
ResponEliminaCreus que cantar la por ens pot ajudar a vèncer-la?
EliminaPot ser si, potser sigui una de les maneres de treure-se-la de sobre...